Resultats de la cerca

Donzell empobrit, sollicità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família Més tard 1616 fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la generalitat 1632 Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira

Pivot que fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1969-70 La següent temporada no pogué jugar en prohibir-ne els estrangers en la primera divisió estatal, no obstant això sollicità la nacionalitat espanyola i continuà entrenant amb el Barça A partir del 1971 jugà com a espanyol i es mantingué en el club fins a la temporada 1976-77 en què es retirà

El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà

Lluità a Cuba 1896-98 i al Marroc El 1929 ascendí a general de brigada En ésser proclamada la República 1931 sollicità de passar a la reserva Prengué part en l’alçament militar del 1936 a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la península Ibèrica Prengué part en l’ocupació de Terol 1938 i en la batalla de l’Ebre Fou ministre de l’exèrcit el 1938 i en 1945-51 El 1948 fou creat marquès de Dávila

Partidari de la independència, fou elegit president de la República en armes 1876 empresonat el 1877, fou deportat a Espanya Signada la pau de Zanjón 1878, s’establí als EUA, i el 1895 substituí José Martí com a delegat del Partido Revolucionario Cubano Fou el primer president de la República independent de Cuba 1902-06 malgrat la seva administració honrada i eficient, però no aconseguí el favor popular Sollicità la intervenció armada dels EUA per tal d’aconseguir la reelecció, i aquest fet provocà una revolta que el féu dimitir

Vers el 1745 dirigí la manufactura d’indianes d’Esteve Canals i Bonaventura Canet El 1757 establí amb Miquel Vidiella la fàbrica Josep Canaleta i Companyia, i poc temps després installà, sembla que per primer cop a Catalunya, uns torns de filar cotó Sollicità permís per a importar d’Amèrica i del Llevant cotó en floca lliure de drets, el qual permís fou concedit per Carles III el 1766 a ell i als altres fabricants de Catalunya Ha estat discutida la importància de la seva activitat, en la qual hom ha volgut veure l’inici de la industrialització de Catalunya

S'ordenà de sacerdot i estudià filosofia i teologia a València El 1755 sollicità autorització per convertir en molí paperer un batan situat a la riera del Molinar d’Alcoi El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència i que el 1757 fou introduït a l’oficina de l’estat El 1764 muntà una màquina de cilindres o pila holandesa, primera fàbrica que utilitzà aquesta màquina, aviat estesa a les altres fàbriques alcoianes Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers

El centre de les seves activitats fou l’antic mar de Cortés, al Pacífic, atret per la riquesa dels bancs de perles El 1632 adreçà al virrei de Nova Espanya, marquès de Cerralbo, una relació del viatge de Juan de Iturbe per les costes de Califòrnia i de l’expedició de Francisco Ortega, en la qual participà personalment, que arribà al grau 27 i als ports de San Bernabé cap de San Lucas —per al qual sollicità permís de població— i La Paz Fou processat per l’audiència per ocultació de nacionalitat, quan tenia en construcció, a San Blas, Nova Galícia, una nau de sis-centes tones, disposat a…

Destacà com a clavecinista des de molt jove Cursà estudis jurídics, però aviat es decantà per la música Fou nomenat clavecinista de cambra de Frederic II de Prússia 1740, càrrec que no li resultà mai plaent En morir el seu padrí, el compositor Georg Philipp Telemann 1767, sollicità i obtingué la seva plaça de “director de música” a Hamburg, la qual li donà més independència Fou el més admirat dels Bach al seu temps És autor del Versuch über die wahre Art, das Klavier zu spielen ‘Assaig del veritable art de tocar el clavecí’, instrument per al qual té prop de dues-centes obres Té també un…

Estudià a les universitats de Ginebra i Viena, i es doctorà en econòmiques a Budapest Milionari home de negocis, en les eleccions de febrer del 1988 es presentà com a independent però amb el suport del Partit Comunista Xipriota AKEL, i aconseguí la presidència després de guanyar el candidat de dretes Glafkos Clerides, líder de l’Agrupació Democràtica DISY Sota la seva presidència, el 1989, Xipre sollicità l’ingrés a la CE A les eleccions de febrer del 1993 tornà a presentar-se com a independent amb el suport de l’AKEL, però en la segona volta perdé per un estret marge davant Clerides, que el…