Resultats de la cerca

De vida aventurera i atípica treballà fins i tot en un circ, vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio , obra que fou seguida per Nabucco 1842, I lombardi alla prima crociata 1843 i Giovanna d’Arco 1845 La collaboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d' Attila completat per Francesco Maria Piave el mateix any per anar a Espanya amb Teresa Rosmina En tornar no aconseguí reconciliar-se amb Verdi, i morí en la pobresa Solera és autor d’alguns drames lírics, la música dels quals…

Fou empresari d’òpera a Madrid on fou també llibretista d’EArrieta i a Barcelona, on estrenà l’òpera La hermana de Pelayo 1853 Escriví també els llibrets per a òperes de Verdi Nabucco, Attila , etc

Formà part d’una banda militar a Montlluís 1767-79, i més tard 1779 fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel Fou primer clarinet de la capella reial 1785 i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació 1795 fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó 1804 i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos…

Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial 1824 capità el 1834 Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana Coronel, s’acollí al conveni de Bergara 1839 i passà a l’exèrcit isabelí El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat Mariscal de camp 1851 i tinent general 1867, fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general d’administració militar, diputat i senador Amb la restauració borbònica fou capità general de València 1875-76

Jugà als Falcons de Sabadell, el 7 a 9, el Club 21, la Penya Solera i el Club Priego Guanyà vuit títols de Lliga 1975-81, 1983 amb tres equips diferents 7 a 9, Club 21 i Penya Solera Fou cinc vegades campió d’Espanya per equips 1975, 1976, 1978, 1981, 1983 i una de dobles 1980 Guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya per equips 1978, 1983 i un el de dobles 1983 i de mixtos 1983 Participà en un mundial i un europeu 1981 i fou campió en la prova per equips en els Jocs Mediterranis del 1982 En retirar-se es dedicà a entrenar el Club Priego, a Còrdova, equip amb el…

S’inicià a la Penya Solera Ciclista el 1957 Participà en les curses preliminars de la Volta a Catalunya i fou habitual als entrenaments del velòdrom de Mataró Fou campió d’Espanya 1958 i de Catalunya 1961 de velocitat El 1960 competí per la Penya Ciclista Maó

Format al Club de 7 a 9, amb el qual guanyà els Campionats d’Espanya i de Catalunya per equips 1985, també fou jugador de la Penya Solera i de l’Avilés Fou campió de Catalunya individual 1992 Formà part de la selecció espanyola als Campionats d’Europa juvenils 1977, 1978, 1979

Especialista en frontennis i en pilota preolímpica, ha passat per gairebé tots els clubs catalans Es proclamà campió del món sub 22 en pilota olímpica amb Joan Domingo, Iván Jiménez i Héctor Berbegal Ha estat campió de Catalunya amb David Solera 2005, 2006 i vencedor del torneig Capitán San Luis de l’Havana 2007, 2008 en pilota olímpica

Fou jugador del Club de 7 a 9, el Club 21, la Penya Solera i l’Ariel Fou tres cops campió d’Espanya de dobles, fent parella amb Orlando Saña 1973, 1974, 1977 i un cop per equips 1977, amb l’Ariel El 1975 guanyà el Campionat de Barcelona individual i el de dobles, també amb Orlando Saña

Fou campió d’Espanya de carretera 1952, 1953, 1954 i pista 1951, 1952, 1953, 1960 Competí com a professional 1956-62 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1956, com a independent, i del Critèrium de Sitges 1959, amb la Penya Solera També formà part dels equips Brillantina Verbena 1957, Ignis-Diniselli Italia 1958 i Club Ciclista Barcelonès 1962