Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Zaleuc
Història
Història del dret
Antic legislador grec de Locres Epizefiris, que la tradició relaciona amb Tales, Pitàgores, Licurg i Kharondas.
Reputat l’autor més antic de la legislació grega escrita, té tendències aristocràtiques moderades la legislació que elaborà pertocant al dret penal era severa sostenia el talió i era especialment dur amb l’adulteri
George Fox
Cristianisme
Predicador anglès.
Fundà 1643 la Societat dels Amics quàquers La seva doctrina sostenia el valor de la illuminació interior i el principi de la tolerància i s’oposava a les injustícies socials Bé que fou perseguit i empresonat, en morir tenia uns 50 000 seguidors
Ismā‘īl
Islamisme
Setè i últim imam de la secta xiïta ismaïlita, del qual aquesta derivà el nom.
Designat successor pel seu pare, Ǧa'fār al-Sādiq, més tard fou destituït dels seus drets per aquest mateix Quan Ǧa'fār al-Sādiq morí 765, mort també ja aleshores Ismā'īl, un grup d’adeptes que sostenia que la primera designació era irrevocable el reconegué per imam
Sanç de Ridaura
Metge.
El 1365 assistí l’infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l’acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós El 1367, essent metge del comte d’Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta És autor d’un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia , que ha restat inèdit
Gòrgies
Filosofia
Sofista i retòric grec.
Presidí una ambaixada davant Atenes per a demanar ajut contra els siracusans Establert a Grècia, hi exercí com a sofista i influí sobre els oradors àtics i sobre Tucídides A l’obra Sobre la natura i el no-ésser sostenia la impossibilitat de coneixement i de comunicació de l’ésser Gòrgies és també el personatge central del diàleg homònim de Plató, on apareix més com a retòric que no pas com a filòsof
Wilhelm Schmidt
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Etnòleg i lingüista alemany.
Sacerdot i professor a l’escola missionera de Sankt Gabriel a Mödling 1895-1938, a la Universitat de Viena 1921 i a la de Friburg 1939-50, estudià l’evolució de la família Influït per FBoas i per EWestermark, sostenia la teoria sobre la ‘difusió cultural’ de FGraebner El 1906 fundà la revista Anthropos És autor de Der Ursprung der Gottesidee ‘L’origen de la idea de Déu’, 1912 i Die Sprachfamilien und Sprachenkreise der Erde ‘Famílies i cercles lingüístics de la Terra’, 1926
Onofre Gualbes
Literatura catalana
Poeta.
Paborde de València i sagristà de Vic Amic de Joan Boscà , assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona A causa d’un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja 1542 El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses El 1544 intervingué en la reorganització de l’estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic
Lluís I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà (1494-1500).
Segon fill del duc Francesc I Assassinat 1476 el seu germà Galeàs Maria I, s’oposà a Simonetta, home fort de la regent, Bona de Savoia, i el 1477 fou confinat a Pisa Nomenat 1479 duc de Bari pel rei de Nàpols, que el sostenia, entrà a Milà i el 1480 assumí el poder ducal en nom del seu nebot Joan Galeàs I Enemistat amb Nàpols, s’alià amb Carles VIII de França 1492, però després formà part de la Lliga de Venècia 1495 contra ell El 1494 morí l’hereu i Lluís se n'atribuí la corona i fou àrbitre de la política italiana i mecenes important, però fou deposat i internat a Loches 1500 en…
Francesc Grases i Gralla
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, ciutat on residí El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1706 fou elegit oïdor de l’audiència El 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya i los capítols del redreç o ordinacions del general d’aquella , on sostenia que les lleis del Principat, per a ésser vàlides, havien d’ésser aprovades alhora pel rei i per les corts El Consell…
Rudolf Kolish
Música
Violinista austríac naturalitzat nord-americà.
Estudià a l’Acadèmia de Música, on fou deixeble de Franz Schreker, i a la Universitat de Viena A més, rebé classes particulars d’Arnold Schönberg 1919-21, que el 1924 es convertí en el seu cunyat El 1922 fundà el Kolish Quartet, formació que destacà particularment per la interpretació de música contemporània Estrenà algunes obres de Schönberg i de Béla Bartók Aquest quartet es dissolgué durant la guerra L’any 1944 Kolish es convertí en el primer violí del Quartet Pro Arte i fou també nomenat professor de la Universitat de Wisconsin, on impartí classes fins el 1967 Posseïa una tècnica…