Resultats de la cerca

Fou alumne de Joachim Braun al Conservatori de Riga i més tard es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb Boris Kuznecov i David Ojstrakh El 1964 fou guardonat al Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i un any després obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Un segon premi en el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou 1966 i un primer premi al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el convertiren en un dels violinistes soviètics més sollicitats de la seva època Ben aviat tocà…

Obligat a abdicar el tron xinès 1912, fou proclamada la República Collaborà amb els japonesos, que el feren regent 1932 i emperador de l’estat de Manxukuo Lliurat pels soviètics als comunistes xinesos 1945, restà en captivitat fins el 1959

Membre del partit populista, fou diputat 1919 i primer ministre 1920-21, 1923 i 1926 Deposat per Piłsudski 1926 i empresonat 1930-32, es refugià a Txecoslovàquia, on fou també empresonat durant l’ocupació alemanya Fou alliberat pels soviètics poc abans de morir

De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo ‘La infantesa d’Ivan’, 1962, i de Canes, amb Andrej Rubl’ov 1969, i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis El seu lirisme intellectualitzat i crític prosseguí amb Solaris 1972, Zerkalo ‘El mirall’, 1975, Stalker 1979 i Offert ‘El sacrifici’, 1986

Operador durant la Guerra Civil Espanyola — Ispanija , 1939, Grenada, Grenada, Grenada moja ‘Granada, Granada, Granada meva’ 1967— rodà també a la Xina V Kitaje ‘A la Xina’, 1942, als fronts soviètics durant la Segona Guerra Mundial, al Vietnam Vietnam , 1954 a Cuba Pylajuščij ostrov , ‘L’illa ardent’, 1961 i a l’Amèrica Llatina Continente en llamas, 1971-73

El 1933 treballà en el desenvolupament del coet de propergol líquid GIRD-09 Cap de la secció de coets del nou institut d’investigació científica del Moviment Reactiu des del 1934, fou l’artífex dels programes espacials soviètics Vostok , Voskhod i Sojuz Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, i rebé el premi Lenin

Formà part de la presidència de la unió de compositors soviètics 1939-48 Influït per Scriabin i pel folklore rus, assolí popularitat a tot el món pel seu estil deseixit, especialment amb la suite Els comediants 1940, els seus tres concerts per a piano i orquestra, el de violí 1949, el de violoncel 1949 i l’òpera La família de Taras 1950

Autor de novelles de guerra i d’exaltació patriòtica, la seva obra principal, Povest o nastojaščem čeloveke ‘Novella d’un home autèntic’, 1946, meresqué el Premi Stalin 1947, i donà lloc a la pellícula del mateix nom És també autor de Gor'ačij cekh ‘El taller ardent’, 1939, de My sovetskije l’udi ‘Nosaltres, els soviètics’, 1948, Premi Stalin 1949, i d’altres

Succeí el seu pare Muhammad ‘Ali quan aquest fou deposat 1909, però no governà fins el 1914 Durant la Primera Guerra Mundial proclamà la neutralitat de Pèrsia, però no fou acceptada pels belligerants i, en acabar aquella, el país fou ocupat per soviètics i britànics, que obtingueren avantatjosos tractats El 1921, mentre era a Europa, fou deposat pel cop d’estat de Ridā Khān, que es proclamà xa amb el nom de Reza Pahlawī

Planejà l’atac amb cotxes blindats a través de les Ardenes que, adoptat per Hitler, donà la victòria als alemanys sobre França el 1940 Prengué Sebastopol 1942 i fou nomenat mariscal fracassà en un intent de prendre Leningrad 1942, però, traslladat a Ucraïna, aturà els soviètics i reprengué Khàrkiv 1943 Caigut en desgràcia, fou destituït 1944 Fet presoner pels britànics el 1945, fou empresonat fins el 1953 i, el 1955, publicà unes memòries