Resultats de la cerca

La seva extrema ductilitat li permeté d’encarnar amb idèntica fortuna els papers més diversos, des de la comèdia, com You Can't Take it with You 1938 i It's a Wonderful Life 1946, fins al drama Greatest Show on Earth 1952, Rear Window 1954, The Rope 1948, passant pel western , com Winchester 73 1948, Broken Arrow 1950 i Two Rode Together 1961 El 1940 obtingué l’Oscar per Philadelphia Story , el 1958 fou premiat a Sant Sebastià per Vertigo i l’any següent a Venècia per Anatomy of a Murder El 1962 obtingué el premi d’interpretació a Berlín pel conjunt de la seva carrera, i l’any 1985 rebé un…

Campió mundial de conductors Fórmula 1 el 1969 amb Matra-Cosworth i el 1971 i el 1973 amb Tyrrell-Ford, es retirà del món de la competició després del mortal accident del seu company d’equip François Cevert 1973

Vescomte de Castlereagh i segon marquès de Londonderry Com a primer secretari 1789-1801 del lord lloctinent anglès a Irlanda, ajudà a sufocar la rebellió del 1798 i aconseguí que el Parlament irlandès aprovés la unió amb Anglaterra 1800 Formà part de l’ala progressista dels tories Com a secretari de guerra 1805-09 dirigí la guerra contra Napoleó i organitzà diverses expedicions al continent, com la que desembarcà a la península Ibèrica comandada per Moore i Wellington Nomenat ministre d’afers estrangers 1812, unificà els esforços per a la derrota de Napoleó i la instauració d’un nou ordre a…

Tocà a Nova York a partir del 1921, i el 1926 entrà en l’orquestra de Fletcher Henderson El seu període més creatiu s’inicià el 1934, any en què ingressà en l’orquestra de Duke Ellington Durant més d’una dècada, Stewart hi aportà la seva marcada personalitat musical, amb un toc molt expressiu, i la incorporació del recurs half-valve D’aquest període destaquen les interpretacions de Boy Meets Horn 1938, Morning Glory 1940 i Take the ’A’ Train 1941 A partir del 1945 tocà amb Jazz at the Philharmonic i feu una llarga gira per Europa 1947-51 Els anys cinquanta disminuí la seva activitat musical…

Estudià a Iowa i Nova Jersey L’any 1988 s’installà a Nova York, on tocà amb diversos músics, com ara el guitarrista Peter Bernstein i el pianista Larry Goldings, amb els quals formà un trio A partir del 1990 tocà amb el guitarrista John Scofield i també amb els saxofonistes Joe Lovano i Maceo Parker Aviat es convertí en un dels instrumentistes més sollicitats per músics dels estils més diversos, com ara els saxofonistes Lee Konitz i Michael Brecker i el guitarrista Pat Metheny Bill Stewart és considerat un dels bateries més importants de la seva generació i ha dut a terme…

Vida Començà a destacar quan s’integrà al grup Small Faces La seva veu arenosa, influïda pel soul de Sam Cook, i una capacitat de seducció i de fer bones cançons folk-rock i rhythm-and-blues feren que fos ben valorat pels crítics Parallelament inicià una trajectòria en solitari, que li feu perdre prestigi però li donà una àmplia popularitat El 1975 abandonà el grup i es concentrà en la seva carrera, marcada pel pop i el disco, oblidant les seves arrels de rhythm-and-blues De la primera època destaquen Maggie May , Tonight’s the night i la versió de Cat Stevens The first cut is the deepest ,…

Una de les veus més característiques del rock britànic dels setanta Començà a Londres en l’escena del rhythm-and-blues , on desenvolupà el seu estil vocal, una barreja de rock amb una tècnica més melòdica Després de formar part durant dos anys del Jeff Beck Grup s’uní a The Faces 1969, formació en la qual continuà durant els següents cinc anys El 1969 enregistrà en solitari An Old Raincoat Will Never Let You Down , treball que fou seguit de The Rod Steward Album 1969, Every Picture Tells a Story 1970, Never a Dull Moment 1972, Foot Loose and Nancy Free 1977, Absolutely Live 1982, Camuflage…

Deixeble de TReid, fou un dels representants més destacats de l' escola escocesa Professor a Edimburg, tractà d’aplicar el mètode baconià de la inducció a la filosofia de la ment, tot rebutjant l’especulació metafísica En teologia adoptà una posició teista És autor d' Elements of the Philosophy of Human Mind 1792-1827

Estudià cant a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1954 en l’estrena nord-americana de Capriccio R Strauss El 1958 fou contractat per la Deutsche Oper de Berlín, on es presentà amb el paper d’Escamillo Carmen Representà el mateix paper al Covent Garden de Londres 1960, escenari que revisità amb diversos papers de R Wagner A partir d’aleshores fou convidat a Bayreuth, i hi actuà assíduament fins el 1975 amb els principals personatges wagnerians, com ara els de Wotan, Donner, Amfortas i Gunther Del 1966 al 1980 cantà al Metropolitan de Nova York, especialment en òperes de G…

Entrà a formar part de la capella de música de la Christ Church de Dublín El 1844 esdevingué organista d’aquella església i alhora del Trinity College, on començaren els seus vincles amb l’ensenyament universitari Es llicencià i posteriorment 1851 es doctorà en música, i el 1861 esdevingué professor a la universitat Durant bona part de la seva vida fou director de corals, de primer de tipus universitari, una tasca que compaginà amb l’exercici de les organisties El 1862 es convertí en organista a la catedral de Saint Patrick, un dels llocs més preuats de tot Irlanda El 1873 fou nomenat…