Resultats de la cerca

Zelós i caritatiu, no pogué sostreure's al poder dels Crescenzi , que forniren els tres papes successius És considerat, sense gaire fonament, com el primer papa que canvià de nom en ésser elegit

Presideix l’Associació Cetrera del Baix Llobregat des que es fundà a Viladecans l’any 1988 Fou director tècnic del primer Campionat de Catalunya de falconeria 2009, així com dels campionats successius Collaborà amb el RCD Espanyol en el control ecològic de coloms a l’estadi de Cornellà-El Prat

Esdevingut professor d’anatomia i de zoologia a la facultat de ciències de París 1812 amb l’ajut de Georges Cuvier, a partir d’aquest moment en combaté les idees Ocupà al Museu la càtedra de conquiliologia 1831 i, en morir Cuvier, la d’anatomia comparada 1832, que havia ocupat aquest Admetia la creació, però no els successius cataclismes i creacions de Cuvier catastrofisme

Juntament amb Arthur Kaps, presentà a Barcelona espectacles de revista i opereta vienesa, al Teatre Còmic El primer fou Todo por el corazón 1942 L’èxit assolit i les difícils circumstàncies creades per la Segona Guerra Mundial el decidiren a restar a Barcelona, on muntà espectacles successius, com Luces de Viena El 1949 es naturalitzà espanyol Posteriorment actuà durant llargues temporades a la televisió, a Barcelona

Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87 Es retirà el 1905

Introduí la idea que les serralades, en particular els Alps, es formaren per plegament de l’escorça terrestre Proposà que les muntanyes d’Europa s’havien generat per successius episodis de plegament, tals com el Caledonià, l’Hercinià i l’Alpí Treballà per al Servei Geològic de França, i el 1886 esdevingué professor de l’École Nationale Supérieure des Mines de Paris Fou elegit membre de l’Académie des Sciences el 1896

Rellotger d’ofici, emigrà molt jove als EUA, on posà en pràctica, el 1884, una màquina que componia ratlles senceres per a la impressió En aquesta màquina, la pulsació d’un teclat provoca l’alineament de matrius, sobre el qual cau un aliatge metàllic fos, que se solidifica tot seguit A causa de la rapidesa i comoditat del maneig, la linotip de Mergenthaler , després de successius perfeccionaments, ha estat utilitzada en les impremtes de quasi tot el món

Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem

Fill de Sanç II i d’Urraca de Castella Volgué mantenir la pau amb els musulmans i els estats cristians veïns però, arrossegat pels castellans i l’aliança anticordovesa, sofrí en represàlia successius atacs d’Almansor després d’una primera expedició 999, la segona 1000 conduí a la presa d’una plaça forta possiblement Estella i la del 1002 culminà amb la destrucció de San Millán de la Cogolla Es casà ~981 amb Ximena Fernández, dama lleonesa de la família dels Vela

Quart príncep de Campofiorito i gran d’Espanya Entrà al servei de Felip V i fou capità general de Biscaia i, més tard 1721-37, de València Residí al Real i hi creà una capella de música, dirigida per Francesco Corradini, amb la qual organitzà les primeres representacions d’òpera conegudes a València 1727 o 1728, que repetí en anys successius el 1731 en ocasió de l’estada a València del futur Carles III i que aviat hom representà per al públic al Corral de l’Olivera des del 1729