Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Pere de Llebià
Història
Cavaller i ciutadà de València, alt funcionari del temps de Pere el Gran i dels seus successors.
El 1276, en ocasió de la revolta dels sarraïns valencians, estigué encarregat d’organitzar un estol, del qual fou almirall suplent per l’agost de l’any següent Fou cort de València 1276-84, procurador de Menorca al moment de l’ocupació 1287-88 i tresorer de Sardenya també arran de la conquesta 1324
‘Alī ibn Maymūn
Història
Militar
Almirall almoràvit mallorquí al servei dels Banū Gāniya.
Capturà l’estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburṭayr, que ell empresonà, s’havia desplaçat a Mallorca per tal d’aconseguir el vassallatge dels successors d’Isḥāq ibn Gāniya
Judes Macabeu
Bíblia
Fill del sacerdot jueu Mataties, del grup dels asmoneus.
En morir el seu pare fou el capdavanter de l’oposició contra Antíoc IV Epífanes i els successors s II aC Morí en un combat poc abans de cloure un pacte amb Roma
Guillem d’Agulló
Cristianisme
Abat de Poblet (1361-93).
Construí els sepulcres reials, la muralla amb les torres, les cambres reials i la biblioteca per als llibres del rei Amic de Pere el Cerimoniós, fou nomenat almoiner reial 1375, càrrec que tingueren també els seus successors en l’abadia
Hincmar de Reims
Cristianisme
Arquebisbe i teòleg, monjo de Saint-Denis sota l’abat Hilduí, amb el qual freqüentà la cort de Lluís el Piadós.
Arquebisbe de Reims 845, fou conseller de Carles el Calb i dels seus successors Fou famós com a teòleg, sobretot com a canonista, defensor dels drets eclesiàstics enfront de la corona Fou adversari de Prudenci Galí, bisbe de Troyes, de Llop de Ferrières i de Joan Escot Eriúgena
Antíoc I
Història
Rei de Síria (280-261).
Fill de Seleuc I, fundador de la dinastia selèucida, es dedicà a consolidar el regne que havia heretat Fomentà el caràcter diví de la reialesa, i es féu anomenar Sòter Σωτἠρ, ‘Salvador’ El seu regnat mantingué i donà protagonisme al llegat babilònic, que transmeté als seus successors immediats
Sahuré
Història
Segon faraó de la dinastia V (~2488 — 2475 aC).
Dugué a terme una campanya contra els libis i envià dues expedicions en cerca de turqueses Sinaí i altres en cerca de cedres Biblos i d’encens Punt Fou el primer a bastir la seva piràmide a Abusir, un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, on foren enterrats també alguns dels seus successors
Honori
Història
Emperador d’Occident (395-423), el primer després de la divisió de l’Imperi.
Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment
Cèntul III de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (1163-85) i vescomte de Marsan.
Era fill del comte Pere I, vescomte de Marsan, i de la comtessa Beatriu III de Bigorra Es casà amb Matelina dels Baus, cosina d’Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li féu donació de la vall d’Aran 1175 en canvi que ell i els seus successors fossin per sempre vassalls de la corona catalanoaragonesa Lluità en diverses ocasions contra Ricard, duc de Guiena
Snefrú
Història
Primer faraó de la dinastia IV (~2613 — 2589 aC).
Realitzà campanyes contra els nubians i contra els libis Envià dues expedicions a la recerca de turqueses Sinaí, on fou divinitzat en el Regne Mitjà i altres a la de cedres Biblos Bastí dues piràmides segures a Dahšur, una de les quals la inclinada o romboidal i una tercera de molt probable a Meidum A diferència dels seus successors Kheops i Kefren, fou considerat com un monarca benèfic i bonhomiós
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina