Resultats de la cerca

Prengué part en tots els moviments d’avantguarda italians, des del futurisme al Novecento Després d’una estada a París 1899-1907, on conegué el món cultural francès i l’escola de París, tornà a Florència i, amb els seus amics Papini i Prezzolini, fundà, el 1913, les revistes La Voce i Lacerba , des de les quals donaren la batalla pel futurisme i el coneixement de l’avantguarda europea El 1914 fou ja clarament futurista i féu la part més interessant de la seva producció Fruita i licors 1915 Però un any més tard canvià de parer i reculà cap a posicions del moviment Novecento

Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà…

Convertit el 1355, fundà deu anys més tard la congregació dels clergues apostòlics de Sant Jeroni jesuat , aprovada el 1367 per Urbà V Beatificat per Gregori XIII, la seva festa se celebra el 31 de juliol

Fill de Stefano Visconti, senyor d’Arona, i de Valentina Doria Heretà, amb els germans Matteo II i Galeazzo II, la senyoria de Milà de l’oncle Giovanni I, la qual acabà tota a les seves mans El 1355 fou nomenat vicari imperial Lluità contra el papa, que l’excomunicà El 1371 fou destituït del vicariat imperial El 1385 fou capturat pel seu nebot Joan Galeàs I, comte de Vertus, que l’empresonà

Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785

Jesuïta, s’interessà per la música i l’estètica en general Del 1767 al 1796 visqué a Itàlia, i després a París És autor de Le rivoluzioni del teatro musicale, dalla sua origine fino al presente 1783, 2a edició augmentada 1785, obra de repercussió europea, on exalta el drama musical metastassià tot contraposant-lo al melodrama vigent Investigaciones filosóficas sobre la belleza ideal considerada como objeto de todas las artes de imitación 1789 Della influenza degli Arabi sull’origine della poesia moderna 1791

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion…

Filla de Roberto Rossellini, prengué part en els treballs d’antropologia teatral de l’IRAA Istituto di Ricerca Antropologica sull’Attore di Roma, 1978-87, els muntatges del qual s’han definit com a teatro del rimosso , és a dir, d’allò que és submergit en el subconscient La seva recerca ha basculat entre teatre i dansa, tradicions orientals i pràctiques rituals, entre cos en trànsit i cos quotidià urbà o no, entre gest humà i gest animal Un treball que s’ha concretat en la pràctica escènica i en llibres com La liquidazione del corpo 1989 El 1982 actuà a Sitges XV Festival en l’…

Participà en la guerra del 1866 i, enviat després a Florència, escriví articles per a la revista Italia militare , reunits més tard a La vita militare 1868 Seguiren Novelle 1872 i Ricordi de 1870-71 1872 Dedicat a la literatura i animat per l’èxit, continuà publicant obres de caràcter moral i educatiu i llibres de viatges Spagna 1872, Marocco 1876, Costantinopoli 1874, etc Els seus llibres tenen to i estructura de diari Gli amici 1883, Sull’Oceano 1889, La carrozza di tutti 1898 potser el millor de tots Cuore 1886, d’objectius pedagògics, fou un èxit durant generacions Romanzo di…

Del 1813 al 1820 viatjà per Europa i, de retorn a Florència, es dedicà a promoure obres culturals Fundà Antologia 1821 i Guida dell’Educatore 1836 contribuí a la fundació del Giornale Agrario Toscano i, el 1829, a la fundació de la primera casa d’estalvi de Florència Fou protector del Risorgimento i partidari del liberalisme moderat d’Azeglio Promulgat l’estatut del 1848, i obert el Parlament, fou elegit senador i després president del consell 17 d’agost-27 d’octubre Proclamada l’annexió de la Toscana al regne de Sardenya, fou de nou senador 1860 És autor, entre altres obres, de Frammento…