Resultats de la cerca

S’inicià en curses fora d’asfalt i, a catorze anys, participà en el Critèrium Solo Moto de velocitat en 125 cc i guanyà el Campionat de Catalunya de Supermoto en 80 cc El 1995 debutà en el Campionat del Món de velocitat i disputà quatre Grans Premis en la categoria de 250 cc A partir del 1997 disputà el Mundial de Supersport, i el 1998 debutà en les superbikes en el Campionat d’Alemanya professional El 1999 aconseguí la primera victòria en el Mundial de Supersport al circuit italià de Misano El 2000 fitxà per Ducati, i l’any següent disputà el seu primer Mundial de superbikes i es convertí en…

El 1993, invitat per l’organització, debutà amb una Honda al Gran Premi del Circuit de Catalunya del Campionat del Món de 125 cc Participà en el Campionat del Món de 250 cc 1994-95 i a mitjan 1995 debutà en la categoria dels 500 cc substituint Alberto Puig Aconseguí la seva primera victòria en el Circuit de Catalunya 1996 amb una Honda com a membre de l’equip de Sito Pons El 1998 aconseguí una victòria en el circuit del Jarama i finalitzà el mundial en quarta posició L’any 2000 passà a l’equip Yamaha, i el 2001 aconseguí tres podis i acabà sisè en el Campionat del Món El 2005 aconseguí dos…

Guanyà el Trofeu Nacional de Velocitat en categoria F-2 TT amb Yamaha 1986 i la primera prova del mateix campionat en categoria superbikes amb l’equip Suzuki-Nadal 1987 Participà en les 24 Hores de Montjuïc dins l’equip Ducati 1995 Fou responsable esportiu de l’equip Yamaha i mànager del pilot Albert Puig Fou director d’operacions del RACE 1992-2002

El 1980 fundà el seu propi equip de motociclisme de velocitat i resistència, el Team Folch Endurance Conegut com el Mag de Reus , aconseguí deu Campionats d’Espanya de resistència, quatre de supersport, dos de superbikes i onze victòries i 9 segones posicions a les 24 Hores de Montmeló Fou tercer al Mundial de resistència de l’any 2008 Fou propietari de concessionaris de motos a Reus i a Tarragona

Debutà en el Mundial el 2003, i des de llavors ha obtingut tretze victòries en grans premis i trenta-quatre podis El 2011 aconseguí el Campionat del Món de motociclisme en la cilindrada de 125 cc, després d’haver quedat en tercera posició el 2009 i en segona el 2010 L’any 2012 passà a competir en categoria de Moto2, en la qual assolí 3 victòries fins el 2014, any en què abandonà aquest esport per competir en el Campionat Mundial de Superbikes 2015, i posteriorment, el Campionat Mundial de Supersport 2015 i 2016 Després d’una aturada en totes les competicions 2017-19, l’any 2019…

Especialitzat en proves de resistència, també destacà en altres modalitats de motociclisme L’any 1996 s’inicià en la competició de curses del Mundial de superbike i supersport El 1998 fou quart classificat en el Campionat d’Europa de supersport i l’any 2000 s’incorporà, durant tres temporades, al Mundial de motociclisme en la categoria de 250 cc El 2003 començà a participar en proves de resistència S’ha proclamat vencedor de les 24 Hores d’Oschersleben 2003, 2015, 2016, 2017, les 24 Hores de Le Mans 2005, 2017, el Bol d’Or 2007, les 12 Hores de Portimão 2016 i les 8 Hores d’Eslovàquia 2017, i…

Conegut com Comecocos , debutà l’any 1980 pilotant una Yamaha TZ 250 en diverses curses i pujades El 1982 quedà segon en el Trofeu Sènior 250 i el 1983 alternà diverses categories, sempre amb l’equip Yamaha Guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc 1984, 1987 i 500 cc 1986 Guanyà dues vegades les 24 Hores de Montjuïc 1984, 1985 i fou campió d’Espanya de resistència 1984 L’any 1988 aconseguí la primera victòria en un Gran Premi del Mundial de motociclisme a Portugal, en categoria 250 cc, i fou subcampió del món L’any 1990 passà a pilotar a 500 cc i fou el millor pilot europeu en uns anys…

Prové d’una nissaga de grans pilots S’inicià de ben petit en motocròs, en minimotos i en escúters, i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc amb una Yamaha 125 GP el 1998 L’any següent participà per primera vegada en el Campionat del Món com a pilot convidat El 2001, enquadrat dins l’equip Movistar Júnior Team, aconseguí el seu primer podi en el Gran Premi de França i fou tercer en el Mundial El 2002 passà a 250 cc dins l’equip Telefónica Movistar i Repsol L’any 2003 quedà tercer en el campionat, tot i ser, amb cinc victòries, el pilot amb més triomfs La temporada 2004 passà a l’equip…