Resultats de la cerca

Catedràtic a la Universitat de València i a la de Madrid, on explicà geometria durant quaranta anys Exercí una gran influència amb la seva obra Tratado de la geometría de la posición 1899 i amb la seva acció personal en la formació dels matemàtics espanyols de la primera meitat del segle XX desenvolupà considerablement la geometria amb el mètode sintètic, és a dir, sense recórrer a procediments algèbrics Fou membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de l’any 1893 Els seus treballs més importants són la Teoría geométrica de las curvas y superficies…

La major part dels seus treballs es desenvoluparen en el camp de la geometria Publicà memòries sobre l’estudi de les superfícies ortogonals 1864-66, equacions diferencials de segon ordre en derivades parcials 1870 —per a les quals proposà un nou mètode d’integració—, aproximació de funcions, funcions discontínues, etc Una de les seves obres més importants, Leçon sur la théorie générale des surfaces et les applications géométriques du calcul infinitésimal 4 volums, 1887-96, constitueix una síntesi dels treballs duts a terme en els camps de la geometria i del càlcul durant el s XIX A Sur una…

S'interessà especialment per l’estudi de la fricció, la lubricació i l’erosió de superfícies

Formada a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis de Barcelona Llotja, es dedicà primer a la pintura i al dibuix abans d’iniciar-se en la pràctica de l’escultura La transició a la tridimensionalitat sorgí de manera natural tot cercant donar volum a la forma plana La seva obra escultòrica, amb pocs canvis estilístics, s’inscriu en el constructivisme d’avantguarda Es caracteritza per una abstracció austera, de formes primàries i superfícies depurades Utilitza materials duradors, generalment planxes de ferro de poc gruix, soldades entre si, en les quals el buit i el ple estableixen un diàleg íntim La…

Comparà les superfícies dels polígons isoperímetres i arribà a la conclusió que el cercle és el que enclou l’àrea màxima arribà també a una conclusió anàloga pel que fa a l’esfera

Fou professor a Woolwich 1743 Estudià les funcions trigonomètriques, les probabilitats, les sèries, les equacions transcendents, etc És conegut sobretot per la seva regla per al càlcul aproximat de superfícies limitades per una corba

Autodidacte, després d’haver conreat l’escultura figurativa 1932-45, s’orientà vers l’escultura abstracta i utilitzà la planxa de metall per tal de crear superfícies eriçades entorn d’un espai interior buit 1947

Desenvolupant les transformacions biracionals iniciades per Luigi Cremona, aconseguí un notable desenvolupament de la geometria algèbrica Porta el seu nom un teorema fonamental relatiu a la forma de l’equació d’una corba o superfície passant per la intersecció de dues corbes o superfícies conegudes

Fou professor de l’École Polytechnique i membre de l’Académie des Sciences 1886 Investigà sobretot la geometria de les corbes i les superfícies algèbriques, i les funcions ellíptiques i llurs aplicacions Fou el descobridor de les invariants diferencials amb els seus treballs sobre equacions diferencials

S'inicià en la pintura, seguint les investigacions dels pintors impressionistes, i evolucionà vers un prefauvisme 1905, que féu escàndol, tot treballant amb una pinzellada ampla i segura sobre superfícies en què creà moviments circulars pintats amb colors vius i formes ben construïdes amb una temàtica figurativa amplíssima