Resultats de la cerca

Treballà al Guy's Hospital de Londres És conegut per la seva descripció de l’anèmia perniciosa 1849 i l’estudi de les malalties de les glàndules suprarenals 1855, bàsic per al desenvolupament de l’endocrinologia moderna Amb el seu nom és coneguda la insuficiència crònica suprarenal malaltia d'Addison

És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi

Establí que l’origen de les fibres simpàtiques es troba a la medulla, fou el primer a demostrar que es pot provocar artificialment epilèpsia en animals i definí la síndrome originada per l’hemisecció de la medulla espinal En el camp de l’endocrinologia estudià les glàndules suprarenals i suggerí l’ús d’extrets de testicles per a afavorir el rejoveniment en humans