Resultats de la cerca

Del 1881 al 1895 formà societat amb Louis Sullivan D’aquesta collaboració, en què ell portava l’aspecte tècnic i administratiu, i Sullivan el formal i artístic, surt la part més considerable de llur obra Auditorium de Chicago Wainwright Building de Saint Louis, Missouri Guaranty Building de Buffalo

Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706

Fou desterrat dues vegades per les seves sàtires Entre les seves obres es destaquen La hija de Celestina 1612, mescla de picaresca i celestinisme, Casa del placer honesto 1620, on es troba novella cortesana, contes, poesia i peces teatrals, El subtil cordobés Pedro de Urdemalas 1620, d’ambient picaresc, i Don Diego de Noche 1623, nocturnes aventures amoroses d’un cavaller, a qui tot surt malament

Collaborà a Lo Somatent de Reus i fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 a Servitud de Puig i Ferrater surt amb el nom de Perera Fou mentor d’aquell, de Farran i Mayoral i de Màrius Verdaguer De la seva obra prolífica, a part els llibres didàctics i infantils, cal esmentar els drames Los joves 1899, El apóstol blanco 1901 i les narracions Riallera 1903

La seva obra surt d’una experiència política i de resistència vinculada a la seva lluita contra el comunisme que el dugué molt jove, només amb disset anys, a la presó Les seves obres més importants són Com és un port de muntanya 1980, Les muntanyes de Zangesur 1981, L’Eufrates a Babilònia 1985, El districte de Sinistra 1992, La visita de l’arquebisbe 1994 i L’olor de la presó 1999

Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat amb el Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ellel trobador esmentat per Guillem de Berguedà el 1175, com a vell i arcaic, potser pel seu caràcter, massa provençal

Enginyer industrial, fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’interessà pel massís del Garraf i el riu subterrani que surt per la cova de la Falconera Fundà Mines i Aigües de Begues SA i es dedicà a inspeccionar tot el massís del Garraf 1923-28 Explorà una quarantena de cavitats, la majoria inèdites, i fins l’any 1950 ostentà el rècord de profunditat estatal aconseguit a l’avenc de la Ferla Feu expedicions a França, Bèlgica, Itàlia i els EUA, entre d’altres Publicà diversos treballs, que reuní amb el títol genèric Sota el Massís del Garraf

Dit també Falquet Era fill d’un Guifré, i surt esmentat des de 914-921 Tingué molt bones relacions amb el comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el 925 el designà executor del seu testament Vers el 947 els comtes Sunifred II i Oliba I Cabreta, fills de Miró II, el destituïren acusant-lo de traïció i li confirmaren el lloc d’Aiguatèbia, al Conflent, i béns al Ripollès, que pel fet d’ésser de fisc reial els foren confirmats per un precepte reial el 952 El 959 els comtes cediren aquests béns al nou vescomte Isarn

Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador esmentat per Guillem de Berguedà el 1175, com a vell i arcaic, potser pel seu caràcter, massa provençal

Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es…