Resultats de la cerca

Nascuda Susan Abigail Tomalin, es formà com a actriu al Catholic University of America Drama School de Nova York 1964-1968 Debutà a Joe 1970, de John G Avildsen, i posteriorment ha actuat en un gran nombre de pellícules, com a protagonista o coprotagonista The Front Page 1974, Billy Wider, The Rocky Horror Picture Show 1975, Jim Sharman, Dragonfly 1976, Gilbert Cates, The Other Side of Midnigh t 1977, Charles Jarrott, Pretty Baby 1978, Louis Malle, King of the Gipsies 1978, Frank Pierson, Atlantic City 1980, L Malle, Tempest 1982, Paul Mazursky, The Hunger 1983, Tony Scott, The Buddy System…

Es destacà aviat en films com Tulsa 1949 i I'll Cry Tomorrow 1955 El 1958 guanyà l’Oscar pel seu paper de condemnada a mort en I Want to Live

La seva obra es caracteritza per un fort intellectualisme Des d’una posició d’esquerres, es dedicà sobretot a l’assaig crític, marcat sovint com tota la resta de la seva obra per l’afirmació d’una perspectiva femenina Against Interpretation 1966, Styles of Radical Will 1969, Illness as Metaphor 1977, On Photography 1978, premi National Book Critics Circle Award, Under the Sign of Saturn 1980, AIDS and its metaphors 1989, The Way We Live Now 1991, Where the Stress Falls 2001 i Regarding the Pain of Others 2003 Conreà també la novella, The Benefactor 1963, Death Kit 1967, The Volcano Lover 1990…

Doctorada en antropologia per la Universitat de Tulane, Nova Orleans 1965, després de dur a terme treball de camp a l’Amèrica Central, es desenganyà d’aquesta disciplina i decidí dedicar-se a les arts plàstiques L’any 1973 s’installà a Londres amb motiu de la seva primera exposició individual Influïda pel minimal art , l’art conceptual, el surrealisme i la recerca antropològica, utilitzà objectes efímers de la vida quotidiana per a explicar històries i extreure’n nous significats Produí un art que treballa l’estímul visual i l’emocionalitat, entre l’espai i el temps, el somni i l’experiència…

Des del final de la dècada de 1990 i fins al començament del segle XXI fou jugadora del Rugby Club Sitges, del qual forma part de la directiva, i fou vint-i-quatre vegades internacional amb Espanya En la modalitat de rugbi touch, juga a l’equip del BUC i ha disputat un Campionat del Món 2011

Ha fet recerques d’astrofísica usant totes les zones de l’espectre raigs γ, raigs X 1974-82, i, d’ençà del 1982, astronomia òptica, infraroja i radiomillimètrica Treballant en la seva tesi doctoral a Cambridge, per a la qual participà en la construcció d’un radiotelescopi capaç de detectar variacions ràpides dels senyals, descobrí, en analitzar les dades rebudes 1967, una font radioemissora fluctuant Recerques posteriors d’A Hewish menaren a la conclusió que els senyals eren causats per un estel radiopolsant, o púlsar

Llicenciada al Newnham College de Cambridge Realitzà estudis de postgrau a la Universitat d’Oxford i a Bryn Mawr als Estats Units Dedicà molts anys a l’ensenyament universitari i s’especialitzà en crítica literària a l’University College London i en la crítica d’art, que ensenyà al Central Saint Martins College of Art and Design És germana de l’escriptora Margaret Drabble L’any 1999 fou nomenada dama de l’Imperi Britànic Byatt fou coneguda principalment per la seva obra narrativa, deutora de la tradició literària anglesa i en particular del Romanticisme i la literatura victoriana, que sovint…

Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i també en la…

Conegué les lleis discriminatòries al despatx del seu pare, el jutge DCady Casada amb l’abolicionista Henry Brewster Stanton 1840, es lliurà a la reivindicació feminista En collaboració amb Susan BAnthony escriví The Revolution 1868-70, i amb Matilde Gage The History of Woman Suffrage 1881-1922

Actor eficient, simbolitzà un dels mites eròtics cinematogràfics El 1934 obtingué l’Oscar d’interpretació per It Happened one Night Altres films seus són Susan Lenox, her Fall and Rise amb Greta Garbo 1931, Mutiny on the Bounty 1935, Gone with the Wind 1939, Mogambo 1953 i The Misfits 1960