Resultats de la cerca

Els anys trenta actuà en el ballet rus de Montecarlo, on interpretà Cotillon i Concurrence , obres coreogràfiques de G Balanchin Més tard dansà a l’Opéra de París i a San Francisco Entre les seves interpretacions destaquen Giselle , Le lac des cygnes i El sombrero de tres picos Actuà en alguns films Days of Glory , 1944 Invitation to the Dance , 1956 The private Life of Sherlock Homes , 1970, etc

Inicià els estudis a l’escola de ball de Víctor Ullate, amplià la seva formació amb Karemia Moreno, Marina Besobrasova i Anatoli Levis i es graduà al Reial Conservatori Professional de Dansa de Madrid El 1996 s’incorporà com a artista convidada a l’Scottish Ballet —on interpretà peces com ara Romeu i Julieta , La Sylphide o El llac del cignes — El 1997 ingressà a l’English National Ballet, on en set mesos es convertí en primera ballarina i suscità la unanimitat d’una crítica entusiasta L’any 2000 fou nomenada primera ballarina del Royal Ballet de Londres, i es convertí en un referent mundial…

Competí representant el Club Esportiu Taekwondo Fran Martin, de la seva localitat natal Es proclamà campiona d’Europa per equips formant part de la selecció espanyola 2010 Guanyà dues vegades la medalla d’or al Campionat del Món Universitari en categoria de –63 kg competint per la Universitat Autònoma de Barcelona 2008, 2010 Assolí el Campionat d’Espanya sub-21 2007 i universitari 2010 Fou subcampiona estatal en el pes superlleuger 2011 Guanyà el títol de campiona de Catalunya en les categories sènior 2001, 2003-07, 2010, sub-21 2004, 2005, 2006 i júnior 2002 Assolí la i Copa Iberoamericana…

Competí representant el Club Esportiu Taekwondo Fran Martin, de la seva localitat natal Fou diverses vegades campiona de Catalunya i subcampiona estatal en el pes superlleuger 2011 Conquerí els Campionats del Món 2008, 2010 i d’Espanya 2010 universitaris en categoria de pes de menys de 63 kg competint per la Universitat Autònoma de Barcelona Es proclamà campiona d’Europa per equips formant part de la selecció espanyola 2010 Assolí la I Copa Iberoamericana en la categoria de pes de menys de 67 kg 2010 Rebé el premi nacional a la millor esportista femenina 2010

La seva poesia va de l’estil de D’Annunzio, amb Le fiabe ‘Les faules’, 1913, al corrent dels Crepusculars , amb Armonia in grigio ed in silenzio 1903, i al futurisme, amb Poesie elettriche 1911, superant totes les influències amb Inaugurazione della primavera 1915 Cal destacar-ne la vena idíllica impressionista, plena de color i d’imaginació

Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors El 1933…

Després d’obtenir grans èxits a Europa i a Amèrica, es traslladà a Peterburg, on ensenyà a l’Escola de Dansa imperial 1892-1902 El 1905 obrí una escola en la qual es formaren les grans estrelles del ballet rus Tamara Karsavina, Bronislava Nižinska, Anna Pavlova A partir del 1910 Serge de Diaghilev li encarregà la formació dels ballarins de la companyia dels Ballets Russes Fou professor de la Scala de Milà 1925-28

Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara

Se n'anà de jove a l’Amèrica del Sud i hi visqué vicissituds i èxits Estrenà per al teatre i fou alhora actor A la postguerra espanyola, lligat al món oficial, publicà un conjunt de novelles Marcos Villarí , publicada ja el 1925 i traduïda al català, Pitusín 1941, La vida encadenada 1945, Karu-Kinká 1946, La llanura muerta 1947, Patapalo 1949, Tamara 1953 i Los muertos no se cuentan 1961, sobre la Guerra Civil de 1936-39 També les curioses memòries Mis primeros caminos 1961, La cara y la cruz del camino 1963 i Mis últimos caminos 1965 Estrenà teatre en català Anna Maria 1952 i El marquès i la…

Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran coneixement que…