Resultats de la cerca

Com a jugador, debutà professionalment al Newell’s Old Boys l’any 1980, equip en el qual jugà pràcticament de manera ininterrompuda fins un any abans de retirar-se 1997 Ocupant la posició de centrecampista, amb aquest equip guanyà el campionat de la Lliga argentina de la temporada 1987-88 Com a entrenador, ha dirigit equips de l’Argentina i, els anys 1999-2012, del Paraguai Debutà al Brown Arrecifes 1998 i després entrenà els clubs Platense 1999, Instituto 2000, els paraguaians Libertad 2002 i 2006 i Cerro Porteño 2004, amb els quals guanyà tres i un campionats, respectivament, i Colón de…

Autor del poema Del brèç a la tomba ‘Del bressol a la tomba’, 1892, que descriu la vida d’un pagès de Roergue Escriví també contes per a infants, entre d’altres, Contes de la tatà Manon i Contes de l’oncle Janet

La seva obra és d’estil naturalista amb una profunda preocupació social Ese que llaman pueblo 1942, Una burbuja en el limbo 1946, El sitio de las obras 1950, Historias de Tata Mundo 1955, El Maijú 1957 i En el San Juan hay tiburón 1967 També ha escrit poesia Yerbamar , 1966

Estudià a Bombai i a Cambridge, fou fellow de la Royal Society 1941 i professor de física a Bombai 1945 Estudià la difusió de positrons per electrons difusió de Bhaba 1935 Féu treballs sobre els raigs còsmics, en els quals estudià les interaccions entre fotons i nucleons Fou president de la comissió d’energia atòmica a l’Índia i director del Tata Institute of Fundamental Research in Physics des del 1945

Autor d’una obra extensa que gira, pràcticament, a l’entorn del Mèxic colonial Sobresurt per les seves novelles Naufragio de indios 1951, Tata Lobo 1952 i La conjura de Xinum 1958 també ha conreat altres gèneres, com el teatre, amb què es féu conèixer, i l’assaig i la literatura infantil, on plasmà l’esperit, la història i la mitologia indígena Canek, historia y leyenda de un héroe maya i Las leyendas del Popol Vuh 1951

Format a la ciutat de Mèxic amb José MVelasco —que no el convencé com a mestre—, anà a Barcelona 1904, on fou deixeble de Francesc d’AGalí, que estimulà la seva personalitat Ajudat econòmicament pel seu condeixeble Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats El 1906 exposà a la Sala Parés Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic, on participà en la revolució a Zacatecas Interessat per l’antropologia, s’identificà amb la vida dels indis i s’establí a Xochimilco el 1928 Tornà a Zacatecas el 1939 i…

Començà estudis de dret, però aviat es dedicà a la crítica cinematogràfica, que exercí en publicacions periòdiques En 1957-61 estudià cinema a l’Escuela Oficial de Cinematografia Després del fracàs econòmic dels seus dos primers films — Brandy, el sheriff de Losatumba 1963 i Crimen de doble filo 1964, feu de professor i productor cinematogràfic El seu retorn a la direcció Hay que matar a B , 1973 no tingué l’acolliment que el film mereixia, però sí, en canvi, Furtivos 1975, que fou premiada a Sant Sebastià, La sabina 1979 i Río abajo 1984 El 1987 recuperà la presència d’Imperio Argentina a…

Entre el 1984 i el 1989 fou intern de La Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, jugà en les categories inferiors de l’equip 1984-90, i, successivament, al Figueres, al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Unió Esportiva Gramenet Retirat com a jugador l’any 2002, inicià una carrera com a tècnic al Palafrugell, el Figueres i el Terrassa L’any 2007, en ser designat tècnic del primer equip del FC Barcelona, Josep Guardiola el nomenà segon entrenador, i en aquest càrrec fou copartícip dels trofeus de l’etapa 2007-12 3 lligues espanyoles 2008-09,…

Debutà a Memorias de Leticia Valle 1979, de Miguel Ángel Rivas Els anys vuitanta actuà, entre d’altres, sota la direcció de José Luis Garci Sesión continua , 1984, José Luis Borau Tata mía , 1986 i Isabel Coixet Demasiado viejo para morir joven , 1988 Consolidà la seva carrera a partir de la dècada de 1990 amb Julio Medem Vacas , 1991  La ardilla roja , 1993, i Tierra , 1996, premis Ondas de cinema 1996 i Fotogramas de Plata 1997, Juan Estelrich Jr La vida láctea , 1992 i Pintadas , 1996, Manuel Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Rosa Vergés Souvenir , 1994, Pilar Miró El perro del…

Jugà ocupant posicions al centre i a la davantera i, més esporàdicament, com a lateral i interior Debutà a la primera divisió amb l’Sporting de Gijón el 1989, equip amb el qual es classificà per a disputar la Copa de la UEFA Fitxat pel  Real Madrid  1991, hi jugà cinc temporades i aconseguí una Copa del Rei 1993, una Supercopa d’Espanya 1993 i un Campionat de Lliga 1995 La temporada 1996-97 passà al Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual jugà un total de vuit temporades, fins a la seva retirada com a jugador 2004, i guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998 i…