Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Alejandro Pérez Lugín
Literatura
Escriptor castellà.
Llicenciat en dret a Santiago, exercí a Madrid, on practicà també —amb la firma Don Pío — una crítica taurina força original Assolí els seus èxits més grans amb la novella de costums estudiantils La casa de la Troya 1915 i amb Currito de la Cruz , d’ambient taurí
Antonio Peña y Goñi
Música
Musicògraf i crític basc.
Estudià a Madrid, on fou crític musical del diari El Imparcial 1866-96, des del qual defensà Wagner Publicà La obra maestra de Verdi Aida 1875, Barbieri 1875, Carlos Gounod 1879, l’obra d’investigació La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, Cajón de sastre 1894 i Iparaguirre y el árbol de Guernica 1896 Fou també crític taurí
Rafael Dutrús Zamora
Teatre
Tauromàquia
Torero còmic, més conegut com a Llapissera, renom que degué a la seva alçària física.
Vestit d’etiqueta, amb frac i barret de copa, imitava davant els braus les actituds dels toreros famosos Debutà a València el 1914 Amb Carmel Tusquelles Xarlot i un peó conegut per El Botones formà quadrilla unes quantes temporades Complementà sovint les actuacions amb les de la banda de L'Empastre Fou autor d’un llibre de memòries, Aventuras y desventuras de Llapisera fou també empresari taurí
Ricardo García López
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic andalús, dit K-Hito.
De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca
Joaquim Terruella i Matilla

Joaquim Terruella Festa taurina (oli sobre taula)
Pintura
Pintor.
Nebot i deixeble de Segundo Matilla Fou també deixeble de Santiago Rusiñol , amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona 1916, ciutat on exposà sovint, i ho féu també a París 1922, Saragossa, Bordeus, Biarritz i París Conreà el tema de toros —fou illustrador taurí a El Día Gráfico i La Noche —, escenes de gitanos i de cafè concert, però sobretot fou un paisatgista correcte de línia impressionista
Josep Maria Codina
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1908 dirigí Maria Rosa , film basat en l’obra d’Àngel Guimerà El 1911 realitzà Lucha de corazones rodada en un dia i Amor que mata Dirigí també pellícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València La lucha por la divisa, 1910 La barrera número trece, 1912 Per a la Condal Films dirigí La pasionaria , amb Tórtola Valencia com a actriu Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llargmetratges La dama duende, 1919 El león, 1920
Carles Ruano i Llopis
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i cartellista.
Format a Sant Carles Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909 El 1912 féu el seu primer cartell de toros Exposà a Madrid i a Bilbao 1919 Collaborà a La Esfera , Mundo Gráfico , El Mercantil Valenciano , etc El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934 Foren remarcables les seves exposicions a Nova York 1945 i a Mèxic 1949 És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui
Antoni Cuesta
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic.
Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta Realitzà el primer film important del País Valencià El tribunal de las Aguas 1905 rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pellícules amb argument, com El ciego de la aldea 1907 i El tonto de la huerta 1912 inspirada en La barraca , de Blasco i Ibáñez Produí també films de tema taurí La lucha por la divisa , 1909 i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps
Antonio Peña y Goñi
Música
Crític musical i compositor basc.
Vida Fou un dels escriptors i crítics que intervingueren més activament en la vida musical hispànica del segle XIX Inicià la seva formació musical a Sant Sebastià i posteriorment ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià harmonia Els seus interessos, però, aviat se centraren en la crítica musical i començà a publicar articles en "El Imparcial" Més tard collaborà en altres diaris, com "El Globo", "El Tiempo", "La Europa" i "La Ilustración Española" Publicà La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, un estudi sobre la sarsuela Peña considerava que el veritable…
Maximilià Thous i Orts
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista El Gladiador i collaborà a El Criterio i El Palleter , que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts Treballà després a El Correo Valenciano i El Correo 1899-1910 Fundà i dirigí la revista literària El Guante Blanco 1912-18 i el setmanari taurí El Sobaquillo Dirigí La Correspondencia de Valencia , feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat en diferents eleccions municipals Per al teatre escriví comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà, i algunes de bilingües una part de les quals…
,