Resultats de la cerca

Vida Després dels primers estudis a l’illa de Spetzes, el 1940 ingressà a l’Institut Politècnic d’Atenes Durant l’ocupació de les tropes de l’Eix, se sumà a la Resistència Condemnat a mort per desertor, fugí d’Atenes on ja havia aconseguit el títol d’enginyer i entrà a França com a refugiat el 1947 Establert a París, es dedicà a la composició i treballà amb Le Courbusier El 1951 assistí als cursos d’anàlisi musical d’O Messiaen Es donà a conèixer amb Metastasis 1953-54, peça del tot innovadora en què cadascun dels seixanta-un intèrprets segueix una partitura diferent A partir d’aquí elaborà…

Orfe des d’infant, passà alguns anys de l’adolescència en hospitals a causa de la tuberculosi que patia, fet que l’impedí completar els estudis d’enginyeria Bàsicament autodidacte, els anys de postguerra es dedicà a reparar rellotges i ràdios Els anys cinquanta començà a experimentar amb instruments electrònics i uns anys més tard creà Ace Electronics, que començà a fabricar òrgans dissenyats per ell El 1964 llançà l’FR-1 Rhythm Ace, una caixa de ritmes a través de la qual establí una breu aliança amb l’empresa Hammond El 1972 fundà Roland, que, entre d’altres, construí un gran nombre d’…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona i posteriorment fou deixeble de Josep Soler en les disciplines de contrapunt, fuga i instrumentació Fou professor del Conservatori Professional de Música de Manresa 1982-86 i, parallelament, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inicià com a compositor el 1977, any que estrenà l’obra pianística Set de set Rebé encàrrecs de l’Asociación Música XXI 1979, el Festival Internacional de Música de Barcelona 1981, l’Ajuntament de Badalona 1989, l’Associació Catalana de Compositors 1991 i el Centro para la Difusión de…

Vida El 1650 residia a Roma, on tingué com a professors Antonio Cesti i Loreto Vittori El 1663 fou nomenat organista de Santa Maria Major, i, des del 1664 fins a la seva mort, exercí el mateix càrrec a Santa Maria in Aracoeli Per la seva reputació com a instrumentista i compositor, es guanyà el patrocini de personatges com la reina Cristina de Suècia, el príncep Colonna, el cardenal Pietro Ottoboni i, sobretot, el príncep Giambattista Borghese El 1706, juntament amb Alessandro Scarlatti, ingressà a l’Acadèmia Arcadia, on degué conèixer GF Händel Viatjà a la cort de Leopold I a Viena, on s’…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Vida Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N Pejko 1954-59 i amb V Šebalin fins que es diplomà el 1963 Des d’aleshores treballà com a compositora independent S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals sabé extreure noves experiències sonores Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer que estrenà i enregistrà Offertorium , un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986, la seva obra aviat travessà fronteres i es…

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…

Vida Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on estudià flauta, composició i direcció d’orquestra, començà a destacar en el panorama català com a primer flauta de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1977-85 i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona Ben aviat s’interessà pel món de la composició, i l’any 1975 compongué les primeres obres del seu catàleg l' Elegia per la mort de Shostakovich per a piano 1975 i les Tres peces breus per a piano L’impacte de la seva trajectòria compositiva no es produí fins el 1977, que obtingué el Premio de Composición Orquesta Nacional per…

Vida Deixeble de Finn Hnffding i Knud Jeppesen, el 1929 es traslladà a Berlín, on fou alumne d’Ernst Toch A la capital alemanya conegué la pianista romanesa Meta May Graf, amb qui es casà cinc anys després El 1933 i el 1934 visità Romania, i aquests viatges li despertaren l’interès per la música popular Durant els anys trenta fou professor particular de música, i entre el 1947 i el 1955 exercí de crític musical en el diari "Politiken" de Copenhaguen El 1950 ingressà com a professor al conservatori de la capital danesa, càrrec que conservà fins el 1965, any en què abandonà la docència per…

Biografia És considerat un dels compositors més significatius de la seva generació i una de les figures clau de la música d’entreguerres Començà a estudiar violí a sis anys i del 1909 al 1917 fou alumne del Conservatori de Frankfurt Excepcionalment dotat, a dinou anys guanyà la plaça de concertino de l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt La Verein für Theater und Musikkultur de Frankfurt fou l’escenari del primer concert dedicat a la seva música 1919 a partir d’aquell moment el món musical li prestà una atenció seriosa i els editors començaren a interessar-se per les seves obres…