Resultats de la cerca

Competí representant l’Sporting Boxing Club i es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes minimosca 1981

S’inicià al CN Granollers, es formà al CN Catalunya i triomfà al CN Sabadell, amb el qual assolí tres títols de Lliga 2002, 2004, 2005, tres Copes de la Reina 2002, 2004, 2005 i participà en tres Copes d’Europa de clubs 2002, 2003, 2005 i la Copa Len 2004 Amb la selecció estatal absoluta participà en dos Campionats d’Europa 2001, 2003, dos Campionats del Món 2003, 2005 i una Lliga Mundial 2005, en total setanta-cinc actuacions internacionals La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits d’argent 2003 i d’or 2004

Davanter, s’inicià a les files del Club Esportiu Europa 1948, d’on passà al Futbol Club Barcelona Allí jugà a l’equip amateur 1948-52 i a l’Espanya Industrial 1952-53 abans d’incorporar-se al primer equip 1953-61, amb el qual disputà 245 partits i marcà 126 gols Sota les ordres d’Helenio Herrera guanyà dues Lligues, una Copa i dues Copes de Fires En no ser renovat, s’incorporà al Real Madrid, on jugà dues temporades 1961-63, es proclamà doble campió de la Lliga, guanyà la Copa 1962 i disputà una final de la Copa d’Europa Posteriorment jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1963-65 en 16 partits…

Es proclamà campió 1999, 2000 i subcampió 2003 d’Espanya en la prova de llançament pesant de 113 grams

Llicenciat en dret 1932 Durant la guerra civil actuà al Servicio Militar de Recuperación Artística i el 1939 esdevingué comissari del servei de defensa del Patrimonio Artístico Nacional als Països Catalans fins el 1947, des d’on impulsà la restauració d’obres, com Poblet o la seu de Vic, i organitzà importants exposicions Collaborà amb Martí de Riquer en l’obra Els castells medievals de Catalunya , i es dedicà a la divulgació mitjançant conferències, opuscles i articles a Goya , San Jorge , etc Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres amb la ponència Ingeniería militar en las Crónicas catalanas…

Fou encarregat per Felip V de la redacció del decret de fundació de la Universitat de Cervera 1716, de la qual fou protector fins a la seva mort fixà el pla de la institució i les rendes absorbides de les diverses universitats i estudis generals del Principat de Catalunya i l’organització del collegi d’estudiants pobres a Cervera

Especialitzat en 400 m tanques, al llarg de la seva estada a Catalunya 1981-85 competí amb el Futbol Club Barcelona Fou dues vegades campió de Catalunya dels 400 m tanques 1983, 1984 i una dels 200 m llisos 1981 Fou tres cops tercer al Campionat d’Espanya de 400 m tanques 1980, 1981, 1982 i internacional amb la selecció espanyola

Vida i obra Fou catedràtic de filosofia del dret a les universitats Complutense de Madrid, Salamanca i Sevilla La seva producció historiogràfica reflecteix una ideologia tradicionalista i carlina, i respon al projecte de comprendre les arrels de la identitat hispànica a partir de la pluralitat de tradicions que la configuren, « florecida de pueblos separados, aunados afincadamente en el común sentimiento de lo hispánico, mas diversos en lengua, cultura y ordenación política » La diversitat no solament es refereix als territoris peninsulars, sinó a tots aquells que, en algun moment, hi han…

Llicenciat en dret a Madrid, amplià estudis a Oxford i a Berlín Dedicà atenció especial a la història de la corona catalanoaragonesa, i publicà estudis com Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval 1950, Cerdeña hispánica 1960, Nápoles hispánico 1965, Historia del pensamiento político catalán 1965, etc També publicà El hegelismo jurídico español 1944, El reino de Galicia 1966 i manuals universitaris Les seves interpretacions reflecteixen una ideologia tradicionalista

Professor mercantil per l’Escola de Comerç de Jerez, inicià la carrera empresarial amb el negoci d’exportació de vins a la Gran Bretanya iniciat pel seu pare Amb els seus germans fundà RUMASA , un conglomerat que arribà a agrupar més de 700 empreses, principalment dels sectors de la banca, l’hoteleria, els vins i l’alimentació L’expansió descontrolada del grup el portà al caire de la fallida i a amenaçar, per les seves dimensions, l’economia espanyola El 1983 el grup fou nacionalitzat pel govern Fugint de la justícia, que l’acusava d’evasió de divises, estafa i apropiació indeguda, s’installà…