Resultats de la cerca

Fill del teixidor Joan Barrau i Fill Cabrera de Mar, 1782 - Barcelona, 29 de desembre de 1852, el 1858 inventà un teler que podia teixir simultàniament dues peces de vellut per un sol ordit, l’una damunt l’altra Aplicà aquest invent a la fàbrica que tenia a Gràcia Barcelona, però vengué la patent del teler a la casa anglesa Lister and Co de Bradford

Eclesiàstic El 1784 inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala industrial, i el 1789, una màquina de cardar llana S'establí com a fabricant, però féu fallida El parlament britànic el subvencionà 1809 Inventà també una màquina de fer cordes, i diversos estris agrícoles

Estudià anatomia, música i mecànica El 1737 inventà un autòmat que tocava la flauta, i després construí altres ginys semblants Ideà una bomba d’aigua, el primer torn automàtic, un teler també automàtic i diverses màquines per a la mecanització de les peces que necessitava

Fill d’un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare El 1801 inventà una màquina rudimentària la màquina jacquard que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d’utilitat pública

Inventà un procediment per a fabricar patens de cotó S'associà amb un fabricant tèxtil de Capellades i, més tard, s’establí a Barcelona, on portà a la pràctica invents seus, com un procediment per a fabricar teles de Vichy amb teler mecànic, un altre per a fer arrissats, etc, alguns dels quals hagué de defensar d’imitacions mitjançant plets llargs i enutjosos Fundà institucions benèfiques al seu poble natal

El 1860 inicià per compte propi una classe de teoria de teixits, de gran influència en la naixent indústria tèxtil Estudià científicament el teler mecànic, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços Fundà la primera escola de la península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic És autor de Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos 1880, Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos 1882 i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos 1886

Dugué a terme una important tasca en diverses editorials alemanyes Cofundador del PEN-club alemany, en 1953-63 fou president de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura En els seus inicis conreà una poesia expressionista que evolucionà cap a una forma més clàssica i equilibrada La seva prosa mostra la influència de Joyce i Kafka Interessat per l’existencialisme i les filosofies orientals, en una de les seves obres més conegudes, Die Stadt hinter dem Strom ‘La ciutat darrere el riu’, 1947 mostra una utopia negativa de la societat occidental, abocada a l’apocalipsi a causa de la mecanització…

Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del baix imperi…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses…