Resultats de la cerca

Serví els ducs d’Este de Mòdena, fou ambaixador a Madrid i després governador de Garfagnana De la seva obra cal destacar les Rime 1613-17, les Poesie liriche 1627-48 i una tragèdia L’isola d’Alcina , a més del seu epistolari, útil testimoni de l’època La seva poesia s’acosta a la tradició horaciana

Deixeble de G Bertoni, professor de filologia romànica a la Universitat de Roma Tingué cura de remarcables edicions de texts antics Fatti di Spagna 1951, Testi antichi romanzi 1967 i ha escrit nombrosos assaigs Saggi di linguistica italiana e italo romanza 1962, Umanesimo cavalleresco italiano 1962 i Etimologie e storie di parole 1971, entre d’altres

S'especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna 1929 i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna 1938 Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la Universitat de Sàsser Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó a Saragossa el 1952 amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico , i en el VI Congrés a Sardenya el 1957

Es doctorà a la universitat Federico II de Nàpols 1975, d’on és professora des del 1976 també ha estat docent a la universitat d’Udine i, des del 1984, a l’Istituto Universitario Suor Orsola Benincasa, de Nàpols S’ha especialitzat en l’estudi del món cultural romànic medieval i el contacte entre llengües i cultures, a més de l’anàlisi dels rics fons documentals catalans de les biblioteques i els arxius napolitans i italians, i ha tingut cura, entre d’altres, de les edicions del volum X de les Fonti aragonesi 1979, del volum I dels Testi lucani del Quattro e Cinquecento 1983, de…

Es formà a les universitats de Milà, Roma, Berlín, París i Florència, i fou professor de filologia romànica a Friburg, a Milà i a Roma El seu interès de romanista anava de l’edició i estudi de texts medievals —llatins, provençals, italians, francesos, castellans— a poetes moderns, com Leopardi i Carducci, l’anàlisi i la traducció d’obres teatrals del segle d’or castellà, la formació de les llengües romàniques, els clàssics en la literatura medieval italiana, crítica teatral, etc De la seva vasta bibliografia destaquen els Testi volgari italiani dei primi tempi 1935, 1942, 1948,…

Funcionari durant molts anys als arxius de l’estat italià, fou professor associat a la Università degli Studi di Pisa fins a la seva jubilació Durant la seva joventut actuà a la resistència antifeixista clandestina i com a partisà, i fou membre del consell de direcció de l’Istituto Nazionale per la Storia del Movimento di Liberazione in Italia La seva recerca estigué orientada vers les institucions de la Itàlia unificada en el darrer terç del segle XIX i en el nus feixisme-guerra-resistència Dirigí les revistes Problemi del Socialismo i Rivista di Storia Contemporanea , així com el Consiglio…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Cernăuţi i el 1938 es traslladà a Roma, on estudià amb Alfredo Casella a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília El 1942 obtingué el premi Enescu per la composició  Sinfonietta Compaginà l'activitat compositiva amb la de conferenciant, crític musical i pianista Naturalitzat italià el 1951, ocupà diversos càrrecs en el món musical i cultural italià director artístic de l'Acadèmia Filharmònica de Roma 1955-58 i 1966-69, del Teatro Comunale de Florència 1968-72 i de l’Orquestra Nacional de la RAI de Torí 1973-89, president de l’Acadèmia…

Estudià a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948 per la Universitat de Gènova Professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, fou catedràtic a les universitats de Bari, Nàpols, Roma-La Sapienza i Roma III Publicà Gli insegnamenti di cortesia in lingua d’oc e d’oïl 1953 i les edicions crítiques del Reggimento e costumi di donna de F da Barberino 1957, del Lazarillo de Manzanares con otras cinco novelas 1974 i de Carriaggio di Nîmes 1969 Especialitzat en literatura catalana, reuní diversos treballs als Studi di filologia catalana 1963, Saggi iberici 1974 i…

Entrà al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Féu estudis eclesiàstics al monestir i la llicenciatura de teologia a Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Nomenat arxiver del monestir de Montserrat on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia , 1917, i Catalonia Monastica , 1926, es lliurà a una intensa activitat de recerca documental per moltes…

Vida Nascut en el si d’una família acomodada i fill de músic, estudià a Ferrara -un dels grans centres musicals de final del segle XVI- amb Luzzasco Luzzaschi, organista de la cort d’Alfons d’Este, fins que arribà a l’edat de vint anys En moltes de les seves obres manifestà l’agraïment als ensenyaments del seu mestre En la seva producció també és perceptible la influència de C Gesualdo, que visità la cort de Ferrara cap al 1594 A catorze anys ja era organista de l’Accademia della Morte d’aquesta ciutat italiana Gaudí de la protecció de Guido Bentivoglio, membre d’una poderosa família…