Resultats de la cerca

Professor a Dorpat 1886, estudià l’aparell respiratori i el tifus abdominal Descriví la malaltia de Weil o leptospirosi icterohemorràgica

Filla d’Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, i de la infanta Maria Lluïsa Ferranda d’Espanya Es casà 1878 amb el seu cosí germà el rei Alfons XII, i morí de tifus al cap de sis mesos

Després d’estudiar al Collegio di Sant'Anselmo Roma, fou director de la impremta de Montserrat durant alguns anys Fotògraf expert, feu àlbums de vistes de Montserrat i collaborà eficaçment en la preparació de la Bíblia illustrada Morí de tifus després d’un llarg viatge de treball seguint l’itinerari de Pau de Tars

Membre d’una família de metges molt lligats a Pasteur, dirigí, des del 1903 fins a la mort, l’Institut Pasteur de Tunísia, on investigà sobretot el tifus exantemàtic, en descobrí la forma de transmissió per polls i féu possible la profilaxi de la malaltia També descobrí un mètode de vacunació contra el xarampió Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1928

Es doctorà a Montpeller Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’ Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la MIV de Olot 1849 Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals i escriví poesia Espurnes Poesies amoroses , 1888, novella La creu del Tort i drames en vers L’incendi de Manresa ,1890 Un màrtir de Puigcerdà , 1895 i en prosa La redimida , estrenada el 1897 Vida nova , 1915 Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals com El Eco Posibilista i Lo Torronyau   Escriví poesia — Espurnes Poesies amoroses  1888—, novella — La creu del Tort s d— i drames en vers — L’incendi de Manresa 1890 i  Un màrtir de Puigcerdà  1895— i en prosa — La redimida  estrenada el 1897 i  Vida nova  1915— Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915

Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo aleae presentà el…

S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "metàllics"…

Procedent d’una família amb pocs recursos econòmics, aprengué a tocar el violí de manera autodidàctica Quan només tenia dotze anys ingressà en una orquestra de ball dirigida per Michael Pamer, on coincidí amb Johann Strauss, que hi tocava el mateix instrument Quan Lanner deixà la formació, creà un trio de corda, al qual aviat s’afegí J Strauss Aquest trio es feu molt popular i anà creixent fins a convertir-se en una veritable orquestra, que tocava en cafès, tavernes i altres llocs públics Arribà a ser tan sollicitada, que Strauss i Lanner es veieren obligats a a dividir-la i cadascú en dirigí…