Resultats de la cerca

Fou deixeble de Sòcrates Quan Lisandre prengué Atenes 404 fou designat com un dels trenta tirans que governaren la ciutat dins un règim de terror Morí en lluita contra Trasibul, que reeixí a restablir la democràcia Hom en coneix pocs fragments de l’obra literària, que fa pensar en la d’Eurípides

Net de Demetri I, derrotà, cap al 263 aC, el rei Alexandre II d’Epir, el qual expulsà de Macedònia Poc temps després, a fi de protegir els petits tirans del Peloponès de la Lliga Aquea, combaté a Etòlia, aliada de la Lliga, que vencé a Filàcia 233 aC S'alià amb el rei Agró d’Illíria per combatre l’Epir, que amenaçava Macedònia però, vençut per una invasió dels dàrdans, morí poc temps després

Amb l’ajuda del sàtrapa Artafernes assetjà Naxos per enderrocar l’oligarquia que s’hi havia establert El fracàs del seu setge el portà a la desgràcia davant l’emperador persa, i, per tal de defugir-la, el 499 aC alçà les colònies jònies contra els perses i féu presoners els tirans filoperses que les governaven Demanà ajuda a la Grècia continental, i només n'obtingué d’Atenes i Erètria La revolta fou sufocada pels perses, i Aristàgores vençut a la batalla de Lade ~495

Deixeble de Sòcrates i orador influent, fou políticament versàtil Collaborà en la rebellió oligàrquica de Pisandre i Antifont 411 i formà part del consell dels Quatre-cents, així com del govern democràtic que deposà el consell Participà en la batalla naval de les Arginuses 406 Després de la desfeta atenesa a Egospòtamos 405, intrigà amb els espartans, negocià la capitulació d’Atenes amb Lisandre i fou un dels caps dels trenta tirans que condemnaren a mort els demòcrates més conspicus L’oposició als excessos dels collegues, però, li valgué l’acusació de traïdor i la pena capital

Alliberà Corint de la tirania del seu germà Timòfanes 365 Cap d’una expedició coríntia per a ajudar els demòcrates de Siracusa 345, obligà a abdicar el tirà Dionisi II el Jove 344 Assetjat per Icetes i els cartaginesos, atacà i conquerí Siracusa 343, vencé els cartaginesos prop del riu Crimisos 341 o 339 i derrotà tots els tirans de Sicília Icetes de Leontidi, Mamerc de Catània, etc Aleshores es dedicà a organitzar a Sicília una democràcia moderada sota la direcció d’un consell de sis-cents oligarques Morí envoltat de l’estimació de tothom Plutarc escriví la seva vida

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan…

Aristogíton fou executat L’acció tiranicida els portà el favor popular i els foren dedicades diverses estàtues de les quals només és conegut un grup, el de Críties, fet per a substituir el d’Antènor, robat pels perses

De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que…

Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…

Fill d’Aristó i Perictione i emparentat, per part de mare, amb una de les principals famílies aristocràtiques d’Atenes, prengué part 409 aC en la guerra del Peloponès Després, pel seu parentiu amb Críties, un dels trenta tirans, intentà de participar en política, però aviat se'n decebé pels excessos d’aquells oligarques Havent rebut una acurada educació artística i gimnàstica, es decantà cap a la filosofia des que conegué Sòcrates, el 408 aC A la mort d’aquest 399 aC durant el període democràtic, fugí d’Atenes amb altres condeixebles i es refugià a Mègara, amb Euclides Mentrestant escriví…