Resultats de la cerca

Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona 1711 en caure aquesta passà a Barcelona Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio la Corunya, on secundà l’intent de fuga de Villarroel 1717, que suposà un terrible enduriment de la captivitat Havent passat a Segòvia 1719, fou alliberat el 1725 arran de la pau de…

Hereu d’un burgès honrat de Perpinyà, el 1599 fou ennoblit a les corts de Barcelona amb motiu del procés per l’assassinat del seu oncle Marc Antoni Forner, defensor de Salses Entrà a la companyia de Jesús 1605 i predicà per tot el Rosselló 1638-43 amb una clara intenció castellanitzadora Inquisidor del Sant Ofici per a la província del Rosselló, és autor de diverses obres ascètiques i manuals de pietat, com Epítome utilíssimo de la contricción, su declaración, motivos y medios para alcanzarla 1636

Quart baró de les Quatre Torres Comte consort de l’Asalto i gran d’Espanya Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de cultos en España 1875 i El blasón de Tarragona 1891, entre d’altres Formà part de la Comissió Provincial de Monuments de la Província de Tarragona i collaborà en la restauració del monestir de Poblet Per les seves activitats politiques residí a Madrid Fou pare de  Ramon de Morenés i García-Alessón

Formà part de les Guàrdies Catalanes en la guerra de Successió el 1713, a Barcelona, fou capità del regiment d’infanteria del Roser Fou executat pels borbònics per haver ajudat el general Josep Moragues a intentar de fugir a Mallorca, després de la capitulació de Barcelona

Jesuïta, fou professor de retòrica, filosofia i teologia a l’Estudi General de Perpinyà El 1655 era rector del collegi de la Companyia a Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou escollit com a rector del collegi de Perpinyà El 1676 fou el primer orador que predicà la quaresma a la catedral en francès, fet que valgué una carta de felicitació de Lluís XIV a la vila Escriví, en català, el Llibre de la Congregació y Germandat de la sanctíssima Verge del Socorro Perpinyà 1666, amb unes curioses notes sobre prosòdia i oratòria, i, en castellà, uns Ejercicios…

Monjo de Sant Pere de Galligants, professà a Sant Pau del Camp Barcelona el 1686 Nomenat abat de Sant Esteve de Banyoles 1703 per Felip V, li foren confiscades les rendes de l’abadia 1706 pels partidaris del rei arxiduc Carles III, i hagué d’emigrar a Itàlia Acabada la guerra de Successió, tornà a Catalunya i féu restaurar el seu monestir, que regí fins a la mort

Senyor de Cerdanyola i del castell de Sant Marçal El 1685 intervingué en els tractes amb els francesos per a establir una treva Contribuí a l’apaivagament dels aldarulls camperols del 1687 Fou regent de la tresoreria de Catalunya, i el 1688 fou nomenat regent del consell d’Aragó i anà a residir a Madrid dos anys després rebé de Carles II de Castella el títol de marquès de Cerdanyola El seu net, Feliu de Marimon i Fernández de Velasco Barcelona ~1694 — segle XVIII, en esclatar la guerra de Successió es posà al costat de Felip V de Castella Lluità al setge de Cardona més tard fou enviat a…

Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d’ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní El seu net, Francesc de Milans i de Tord ~1760 — , dedicat a assegurances, fou el primer director i iniciador de la Companyia de Vitalicis de Barcelona ~1798 i més tard de la de la Puríssima Concepció ~1805

Entre les seves obres cal esmentar els reculls Zelta vālodze ‘El tord d’or’, 1939, Varaviksne ‘L’arc de Sant Martí’, 1940, Niciba ‘La caducitat’, 1942 i sobretot Dievs, tava zeme deg ‘Déu, la teva terra crema’, 1943, considerada com la seva millor obra El 1992 fou elegit membre honorari de l’Acadèmia Letona de Ciències Exiliat a Suècia durant 53 anys, el 1998 hi retornà a Letònia

Vuitè comte de l’Asalto amb grandesa d’Espanya, el 1920, segon comte de la Peña del Moro, tercer marquès de Grigny i cinquè baró de les Quatre Torres Era rebesnet de Carles de Morenés i de Caçador i fill de Carles de Morenés i Tord Diputat a corts per Tarragona Fou director de l’escola especial d’agrònoms de Madrid, secretari del Congrés i membre de la Real Academia de la Historia