Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Alfonsina Storni
Literatura
Poetessa argentina d’origen suís.
Fou mestra i periodista collaborà en La Nación amb el pseudònim de Tao-Lao La seva poesia evolucionà d’un postromanticisme confessional a una posició molt singular dins els corrents d’avantguarda Essencialment amorosa —necessitat d’estimar i d’ésser estimada—, però alhora amb una decepció gran de no trobar l’home, la seva poesia en la darrera etapa es decantà cap a una veu torturada, intellectual i hermètica, difícilment compresa pels seus lectors El 1920 obtingué el Premio Nacional de Literatura Escriví, entre d’altres, El dulce año 1918, Ocre 1925, El mundo de los siete pozos…
Lluís Llort i Carceller
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
Crític literari i collaborador de diversos mitjans de comunicació, formà part de l’equip de guionistes de sèries de televisió Moncloa, dígame , 2001 Jet Lag , 2002-06 Ha publicat les novelles negres Tardor 1999, considerada com la radiografia sentimental d’una generació, Maleït Montjuïc 2000, Camaleó 2001, una visió torturada sobre els sentiments, Trenta-dos morts i un home cansat 2004, La imperfecció de les bombolles 2009, Si quan et donen per mort un dia tornes 2012, Herències collaterals 2014, la traducció en castellà de la qual fou guardonada amb el I Premio Paco Camarasa de Novela…
Ramon Llisas i Fernández
Retrat de Francesc Costa , escultura expressionista de Ramon Llisas i Fernández
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a Llotja i, especialment, amb Josep Reynés Treballà amb Llimona, Blay, Querol i Borrell i Nicolau, i fou un gran admirador de Rodin Residí sovint a París Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant ses plantes A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1907, amb Treball —una nena cosint—, s’inicià en una temàtica social típicament post-modernista Afeccionat a la música, deixà diversos retrats de cantants i músics, entre els quals els d' Hipòlit Lázaro i Francesc Costa Barcelona, coll Lerín, la seva obra més coneguda, que, per la seva…
Jérôme-Joseph de Momigny
Música
Teòric i compositor belga.
Inicià la seva activitat com a organista quan només tenia dotze anys El 1774 era organista a Saint-Omer, prop de Calais Prengué part en la revolta de Lió 1793 a favor del rei, raó per la qual hagué de fugir de França i es refugià a Suïssa El 1800 hi tornà, i fundà a París una casa editorial que acabà venent el 1818 obligat per les pèrdues econòmiques La seva pèssima situació financera fou en part solucionada per una pensió anual de 400 francs que aconseguí gràcies a la intervenció de persones influents, entre elles L Cherubini Home de ment torturada, morí en un asil, on fou…
Franca Rame
Cinematografia
Actriu italiana.
Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus muntatges i…
Salvador Castelló
Cinematografia
Director, fotògraf i productor.
Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y…
Irena Sendlerowa

Irena Sendlerowa
© Ministeri d’Afers Exteriors de la República de Polònia
Política
Activista humanitària polonesa.
De fondes conviccions catòliques, es dedicà professionalment a l’assistència social a càrrec de l’ajuntament de Varsòvia Arran del tancament del gueto 1940 després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich, el 1942 aconseguí infiltrar-s’hi i organitzar, amb altres activistes, la Zegota Consell per a l’ajuda als jueus, que dirigí des del gener del 1943 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, una xarxa clandestina per a la fugida d’infants, als quals procurà també protecció i incògnita en diversos orfanats i convents Arrestada i torturada el 1943, fou enviada al penal de Pawiak i…
Maria Salvo i Iborra
Història
Activista antifranquista.
El 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya , de les quals fou nomenada secretària de Propaganda del comitè de Barcelona el 1938 Militant també de la UGT, combaté a les files republicanes Exiliada a França el 1939, fou detinguda i, després de ser internada en camps de concentració, repatriada a l’Estat espanyol, on s’uní a la lluita clandestina contra el franquisme Detinguda el 1941 i torturada, passà per diverses presons i el 1946 un consell de guerra la condemnà a 30 anys Internada a la presó de Segòvia fins que fou excarcerada l’any 1957, fou…
Artemisia Gentileschi

Tocadora de llaüt, autoretrat d’Artemisia Gentileschi
(CC0)
Pintura
Pintora italiana.
Filla i deixebla del pintor Orazio Gentileschi , seguidor de Caravaggio L’obra d’Artemisia és considerada un dels principals exponents del caravaggisme Deixebla també del paisatgista Agostino Tassi, fou violada per aquest Sotmesa a judici 1612, durant el qual fou torturada, fou condemnada a ser expulsada de Roma La seva primera pintura coneguda fou Susanna i els vells 1610, durant molt de temps atribuïda al seu pare Sobresurten també dues versions de Judit decapitant Holofernes 1613 i 1620, considerades la culminació de la seva obra i interpretades com una venjança per la seva…
Magí Murià i Torner
Cinematografia
Director, periodista i comerciant cinematogràfic.
Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits per…