Resultats de la cerca

Fou cap de l’estat major central durant la Segona Guerra Mundial Després del seu retir, ocupà diversos càrrecs civils durant la presidència de Harry STruman Com a secretari d’estat, fou responsable del pla d’ajuda econòmica a Europa conegut com a Pla Marshall Fou premi Nobel de la pau el 1953

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…

De família persa, el seu pare era funcionari de l’Imperi Britànic a Zanzíbar A vuit anys fou enviat a estudiar a Bombai, on desenvolupà un gran interès per la música i començà a ser anomenat Freddie pels seus companys El 1964 emigrà amb la seva família a la Gran Bretanya, fugint de la inestable situació a l’illa natal Graduat en disseny gràfic el 1969, parallelament als estudis acadèmics continuà interessat en la música, i aquest any formà la primera de les seves bandes, i el 1970, Queen Liderada i molt marcada per la personalitat de Freddie Mercury nom que des de la formació del grup adoptà…

Tot i que començà dins el neoclassicisme amb Ithiel Town, fou un dels principals introductors del neogoticisme als EUA i un dels primers a emprar estructures de ferro

Escriví un recull de poemes, Town Eglogues , publicats de primer sota el nom de Court Poems El seu epistolari, imitació del de Mme de Sévigné, fou publicat el 1763, i els seus Works el 1803

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Començà a actuar d’adolescent en petits papers televisius El 1993 debutà actuant en el cinema independent en el film  Dazed and Confused , de R Linklater, al qual seguiren Small Rats 1995 i Chasing Army 1997, de Kevin Smith Aquest darrer any compartí l’Oscar amb Matt Damon pel guió de Good Will Hunting , de Gus Van Sant, film que també protagonitzà Posteriorment actuà, entre d’altres, a Armageddon 1998, de M Bay  Shakespeare in Love 1998, de J Madden  Dogma 1999, de K Smith  Pearl Harbor 2001, de M Bay  Changing Lanes 2002, de R Michell  Daredevil 2003, de MS Johnson…

El seu primer recull, The Torrent and the Nigth Before 1869, ja palesà un esperit pessimista i trist, vinculat, sempre, a les formes convencionals D’obra molt extensa, cal remarcar The Town Down the River 1910, Avon's Harvest 1921, The Man Who Died Twice 1924 i Cavender's House 1929

Encarnà sovint un tipus de personatge franc i honest, ple d’humanitat De la seva extensa filmografia cal destacar Captains Courageous 1937 Oscar al millor actor, Boy's Town 1938 Oscar al millor actor, The Old Man and the Sea 1958, Judgment at Nuremberg 1961, Guess who's Coming to Dinner 1967, etc

Collaborà en diaris de tendència liberal, com “The Examiner”, instat per Shelley a Itàlia formà part de la revista “The Liberal” Poeta de gust popular, escriví The Story of Rimini 1816, poema narratiu situat en la tradició preromàntica anglesa del s XVIII, i assaigs, com Imagination and Fancy ‘Imaginació i fantasia’, 1844 i The Town ‘La ciutat’, 1848