Resultats de la cerca

Cridat el 1416 a Girona amb motiu de la continuació de les obres de la seu, proposà obrir les tres rosasses que hi ha entre els arcs torals i la volta del primer tram prop de l’absis

Procedent del Real Unión de Irún, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà durant vuit temporades 1948-57, destacant com a davanter Jugà 144 partits en la seva etapa blanc-i-blava, on marcà 20 gols La darrera campanya acabà cedit al Centre d’Esports Sabadell i la següent temporada 1957-58 jugà al Real Valladolid, i en el tram final del Campionat, al Club Esportiu Europa

Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia Fou doble campió d’Espanya 1975, 1981 i tres vegades de Catalunya 1980, 1981, 1988 en 100 m També fou campió català 1977 en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1975 En pista coberta, fou campió d’Espanya 1975, 1979, 1980, 1981 i de Catalunya 1980 en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa 1975-78, 1980-82 Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100…

Dedicat a la construcció ferroviària, el 1917 obtingué una comanda de mil avions Salmson S2A Fins a l’armistici, en lliurà vuit-centes unitats Abans d’acabar la guerra començà a projectar una línia aèria entre Tolosa i l’Argentina Per cobrir el primer tram fins al Marroc, el 25 de desembre de 1918 féu el primer vol d’estudi de la ciutat francesa fins a Barcelona, que seria la primera escala L’1 de setembre de 1919 començà a operar a la ruta Tolosa-Barcelona-Alacant-Màlaga-Casablanca, la primera línia aèria que creuà Catalunya El 1925 la línia arribà fins a Dakar, el correu creuà…

Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del…

Es guanyà la vida com a empleat de banca i, des de jove, començà a dedicar-se a l’ensenyament del català, activitat que amplià posteriorment com a coordinador de cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l’Ebre És autor de textos fonamentals per a l’aprenentatge del model formal tortosí del català L’estàndard occidental Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre 1986  Cruïlla Curs de llengua 2002 i Aïnes Exercicis de llengua i claus de correcció 2002, amb Josep Panisello  Vocabulari de cruïlla Els mots de les Terres de l’Ebre i…

Vida i obra Escriví un opuscle sobre el període napoleònic francès, Le département des Pyrénées-Orientales pendant les Cent-Jours 1899 i participà activament en la RHAR , on publicà tota una sèrie de petits apunts sobre documents o fets a vegades anecdòtics, principalment referits a l’època moderna Posteriorment, participà en el SASL amb articles semblants, però amb un tractament més ampli, com “Une levée de miquelets ou fusiliers de montagnes en Roussillon 1744” 1910, “Notes sur Berenger de Palma, sacristain et chanoine de Saint Jean Baptiste de Perpignan” 1913 i “Inventaire du château royal…

Des de jove treballà a l’empresa surera familiar fundada pel seu pare, Llorenç Mundet Emigrat als Estats Units, el 1895 obrí a Nova York un taller d’aglomerats de suro des d’on fabricava i distribuïa articles fets amb suro enviat des de Sant Antoni de Calonge El 1902 obrí una fàbrica al Canadà que, afegida a l’establerta pel seu germà Artur Mundet  a Mèxic, expandí el negoci al continent americà El 1905 l’empresa obrí una altra fàbrica a Seixal Portugal, localitat on, amb el nom de Mundet & Sons posteriorment Mundet & Cia establí la seu el 1906 Amb el canvi d’especialització, que…

Cursà estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, inacabats, i s’incorporà a l’estudi del seu germà Alfons Milà i de  Frederic de Correa El 1958 s’establí per compte propi com a dissenyador industrial i d’interiors Amb André Ricard , Antoni de Moragas , Oriol Bohigas i altres fou un dels fundadors de l’ ADI-FAD 1957, de la qual fou president del 1974 al 1984 Fou membre permanent del jurat dels premis FAD fins el 1986, i professor de disseny de l’escola Elisava 1961-70 i de l’ Escola Eina 1970-75 Des de la seva empresa, Tramo, dissenyà mobles i làmpades que tingueren gran…

Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota 1987, amb Jaume Arnella…