Resultats de la cerca

Successor del seu pare al-Ḥakam I de Còrdova , presidí una època de reorganització i centralització de l’emirat en adaptar les reformes i les modes que els califes abbàssides aplicaven a Bagdad Més ben dotat que el seu pare per a una política conciliatòria, el seu regnat es caracteritzà per una relativa tranquillitat interna Així i tot, hagué de fer front a diverses revoltes, com la del seu inquiet oncle ‘Abd Allāh al-Balansī , les baralles de les tribus àrabs al país de Tudmir, que l’induïren a enderrocar-ne la capital, Oriola, i a bastir Múrcia 825-831, la rebellió de Mèrida 829 i la de…

Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773, bé que admetia…

Fou conseller quart de Barcelona l’any 1640 i autor d’un diari de gran interès per a la guerra dels Segadors El seu testimoniatge comença amb l’arribada a Barcelona del duc de Cardona al juny del 1640, en ser nomenat substitut del comte de Santa Coloma com a virrei de Catalunya, i acaba al juny del 1641 És especialment rellevant la informació sobre els motins i les tensions socials que afectaren la capital del Principat durant aquell any El text es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ms B-148 i és la transcripció d’un escrit copiat pel gendre de Joan Francesc…

Estudià teologia fins el 1914 i es doctorà en jurisprudència el 1919 Fins a la Segona Guerra Mundal exercí d’advocat mentre estudiava música privadament Més tard impartí classes a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1949-68 Recollí un gran nombre de cançons a Croàcia i entre les minories croates d’Àustria i Hongria A partir del 1947, dedicà també bona part dels seus esforços a la recopilació de danses, tot desenvolupant el seu propi mètode de transcripció El 1945 esdevingué director del Departament de Música Tradicional del Museu Etnogràfic de Zagreb, activitat que deixà el 1948 per…

Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Malloca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori

Estudià humanitats, filosofia i dret a la Universitat de Mallorca Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull Féu una transcripció, corregida i augmentada —avui perduda— del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín , d' Antoni Oliver i Feliu

Preparà, amb la transcripció dels vells manuscrits i intentant de fer-ne una depuració textual, el Llibre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa , que, amb un prefaci seu i sota la seva direcció immediata i la seva correcció, fou editat per encàrrec del municipi de Tortosa l’any 1539

Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1973 i amb el temps acabà essent responsable de les cròniques del Futbol Club Barcelona El 1991 assumí el càrrec de redactor en cap i des del 1996 n’és subdirector Ha collaborat puntualment amb altres mitjans esportius Realitzà la transcripció del llibre Mi Barça 1995, de Ronald Koeman

Investigà sobre el folklore de Galícia, d’Extremadura i de Mèxic Publicà Folklore musical de Mélida 1933, Romances y Villancicos españoles del siglo XVI 1939, un llibre sobre Chopin 1959, una transcripció del Cançoner d’Uppsala , etc Compongué 30 canciones de Lope de Vega 1935, una sonata per a clarinet 1947 i un concerto barroco 1951

Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954