Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Guilla
Música
Cognom de dos germans orgueners catalans anomenats Jaume i Sebastià.
El 1705 treballaren conjuntament en l’únic instrument que se n’ha conservat l’orgue de la parròquia de Sant Pere de Torredembarra Tarragonès, reconstruït per G Grenzing entre el 1974 i el 1979 L’activitat orguenera de Jaume començà el 1680 amb els treballs a l’orgue de la collegiata de la seva vila natal, als quals seguiren els que realitzà a la seu de Lleida, el 1685 En 1691-97 construí el primer orgue gran, amb cadireta, de l’església nova de Sant Pere, a Berga, que fou destruït durant la tercera guerra Carlina Reprengué els seus treballs a la seu de Lleida el 1691 i el 1695 La seva obra…
Josep Manyanet i Vives
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià als seminaris de Lleida i la Seu d’Urgell, i fou ordenat de sacerdot el 1859 Fundà els instituts de Fills de la Sagrada Família Tremp, 1870-71 i de Filles de la Santa Casa de Natzaret Aiguafreda, 1894, dedicats a l’ensenyament, estesos a Europa i Amèrica Autor de diversos escrits religiosos i pedagògics, propagador de la devoció a la Sagrada Família, fou un dels primers inspiradors del temple gaudinià construït a Barcelona sota aquesta advocació Fou beatificat per Joan Pau II el 1984 i canonitzat el 16 de maig de 2004
Jordi Mir i Parache
Literatura
Escriptor, excursionista i activista cultural.
El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat…
, ,
Narcís J. Granès
Literatura catalana
Prosista.
Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums, ensenyament com…
Joan Carretero i Grau

Joan Carretero i Grau
© Reagrupament Internacional
Política
Polític i metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions crítiques amb el…
Maria Barbal i Farré

Maria Barbal i Farré
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1964 passà a viure a Barcelona per a cursar el batxillerat L’experiència de l’adaptació a la gran ciutat és un dels elements centrals de la seva obra Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1971, es dedicà professionalment a la docència al segon ensenyament Es donà a conèixer amb la novella Pedra de tartera 1985, premis Joaquim Ruyra 1984 i Crexells 1985, història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ambientà la seva obra fins a la dècada de 1990 En una elegia d’un món perdut, la seva prosa sòbria i continguda descriu la…
,
Custo Dalmau
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és conegut el dissenyador de moda Àngel Custodi Dalmau i Salmon.
D’infant la seva família anà a viure a Barcelona, on cursà estudis d’arquitectura Un viatge als EUA durant els anys d’estudiant el decidí a dedicar-se al món de la moda En tornar a Barcelona, amb el seu germà David, començà a dissenyar camises estampades d’estètica pop que obtingueren un gran èxit Desenvolupà els seus models associat amb l’empresa de confecció Meyba fins el 1996, que juntament amb el seu germà creà una marca pròpia, Custo of Barcelona, posteriorment Custo Barcelona, els productes de la qual obtingueren un enorme èxit als EUA A la fi dels anys noranta s’introduí en la moda…
Xavier Macià i Costa
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filologia catalana i s’ha dedicat a la docència Actualment és professor a la Universitat de Lleida Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb l’estudi La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Núria Perpinyà, premi Josep Vallverdú 1985 Continuà amb l’antologia de contes Narradors de ponent 1939-1987 1987, amb Emili Bayo En els darrers anys, ha fet incursió en l’àmbit poètic amb les obres Amb el temps a favor 2003, Del cel i de la terra 2003, La nit del caragol 2008, Matèria elemental 2009, premi Maria Mercè Marçal i Obre les mans 2015, premi Ausiàs March de poesia Ha estat…
,
Joaquim Vicenç Bastús i Carrera
Literatura catalana
Polígraf.
Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelona…
,
Josep Rosell i Palau
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino español , 1985, F…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina