Resultats de la cerca

Fill de Francesc I, fou ostatge de l’emperador Carles V com a garantia de compliment del tractat de Madrid 1526 Es casà amb Caterina de Mèdici 1533 Féu costat a Maria I d’Escòcia i recuperà Boulogne 1550 Formà una aliança amb els turcs i els protestants alemanys contra Carles V, ocupà Metz, Toul i Verdun 1552, derrotà l’emperador a Renti i l’obligà a signar la treva de Vaucelles, i intentà d’ocupar Nàpols 1556 Recuperà Calais dels anglesos 1558 i, impellit pels Guisa, trencà la treva de Vaucelles fou vençut a Saint-Quentin, però aconseguí d’aturar les forces de Felip…

Feu addicions a l’obra de Jaume Callís De pau i treva , i escriví diversos comentaris als Usatges

Successor de Teodomir, atacà 572 i ocupà els territoris dels rucons, per la qual cosa Leovigild li declarà la guerra un cop derrotat, hagué de concertar una treva 576 Ajudà la rebellió d' Ermenegild , però s’hagué de retre novament

El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i féu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves Una d’elles s’inicia amb una àmplia comparació marinera Aissí com les naus en la mar i mostra influències de Bernat de Ventadorn

Reconstruí una bona part de les edificacions del monestir i contribuí a la seva expansió Lluità per l’establiment de la Treva de Déu Entre els seus escrits cal esmentar, a més de nombrosos sermons, la Vita Sancti Maioli i l' Epitaphium Adalheidae  La seva festa se celebra l’11 de maig

Comte de Korsholm i Vasa Negocià la treva d’Oliva 1659-60 i el tractat de Nimega 1678 Concertà, amb els Països Baixos, el tractat de la Haia 1681, el qual canvià la política d’aliances anteriors En el camp militar defensà durant divuit mesos Torun 1658 Formà part del consell de regència de Carles XII

Fill i successor d’Hug I Educat per Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II Per motius polítics es casà amb diferents dones, que rebutjà, per la qual cosa fou excomunicat Fomentà la treva de Déu, s’enfrontà amb la noblesa feudal i recuperà els comtats de Dreux 1015 i de Melun 1016 i el ducat de Borgonya 1016

Segon fill de Guillem I d’Orange Fou nomenat president del consell d’estat de les Províncies Unides 1584, i després governador i capità general 1587 Conquerí per a Castella Breda 1590, Nimega 1591, Nieuwpoort 1600 i Rhinberg 1601, entre altres places S'oposà a la treva dels Dotze Anys 1609-21 un cop finida, no assolí cap triomf bèllic decisiu

Fill i successor de Miquel II amb qui coregnà des del 821 i de Tecla, continuà la seva política iconoclàstica Lluità contra els àrabs de la Cilícia i Mesopotàmia i obtingué una treva 841 Administrador prudent, intentà de formar una lliga contra els abbàssides En morir, i sota la regència de la seva muller Teodora, fou succeït per llur fill Miquel III

Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de…