Resultats de la cerca

Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…