Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Djoser I
La piràmide esglaonada de Sakkara, a Egipte, feta construir per Djoser I, segon faraó de la dinastia III
© Corel Professional Photos
Història
Segon faraó de la dinastia III.
Regnà dinou anys, segons el Cànon dels Reis de Torí Envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses, i manà construir la piràmide esglaonada de Sakkara primer exemple de piràmide i d’edifici tot de pedra, la qual fou bastida per l’arquitecte Imhotep
Sahuré
Història
Segon faraó de la dinastia V (~2488 — 2475 aC).
Dugué a terme una campanya contra els libis i envià dues expedicions en cerca de turqueses Sinaí i altres en cerca de cedres Biblos i d’encens Punt Fou el primer a bastir la seva piràmide a Abusir, un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, on foren enterrats també alguns dels seus successors
Kheops

Estàtua de Kheops (Museu Egipci, el Caire)
Història
Segon faraó de la IV dinastia.
Manà de bastir la Gran Piràmide, que porta el seu nom, a Gizeh 137 m d’alçada i 230 m de costat, amb una entrada i tres galeries que porten a tres cambres funeràries Envià una expedició al Sinaí a la percaça de turqueses i explotà unes pedreres de diorita al NW d’Abu Simbel
Pepi I
Història
Faraó de la dinastia VI (~2333-2285 aC).
Fill de Teti, envià sis expedicions a l’Àsia per abatre els beduïns Es mostrà actiu a Núbia i envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses Bastí molt a Tanis, Bubastis, Abidos, Dendera i Coptos A Sakkara construí la seva piràmide, en molt mal estat avui, del nom de la qual, Men-nefer Pipi ‘Pepi és estable i formós’ deriva el de Memfis
Snefrú
Història
Primer faraó de la dinastia IV (~2613 — 2589 aC).
Realitzà campanyes contra els nubians i contra els libis Envià dues expedicions a la recerca de turqueses Sinaí, on fou divinitzat en el Regne Mitjà i altres a la de cedres Biblos Bastí dues piràmides segures a Dahšur, una de les quals la inclinada o romboidal i una tercera de molt probable a Meidum A diferència dels seus successors Kheops i Kefren, fou considerat com un monarca benèfic i bonhomiós
Pepi II
Història
Faraó de la dinastia VI (~2272-2179 aC).
Fill de Merenre Antiemsaf I, tingué el regnat més llarg de la història egípcia Amb ell s’acaba el Regne Antic Prosseguí la política expansionista a la Baixa Núbia, amb diverses expedicions dirigides per personatges preeminents del nomós I de l’Alt Egipte Herkhuf, Sabni i, sobretot, Pepinakht Una altra expedició anà al Sinaí a la recerca de turqueses A l’interior s’accentuà el progressiu debilitament del poder reial, i al final del regnat els governadors de les províncies eren pràcticament independents Bastí la seva piràmide a Sakkara, actualment en molt mal estat
Ramsès III
Ramsès III representat en un fresc del seu sepulcre
© Fototeca.cat
Història
Faraó egipci de la dinastia XX (1198-1166 aC) i el seu sobirà més important.
El 1194 i el 1188 derrotà els libis i, el 1191, obtingué un gran triomf sobre sis pobles de la Mar Durant gran part del seu regnat, el país visqué en una autèntica prosperitat, fet que li permeté de bastir obres tan monumentals com el temple palau de Madīnat Habu o enviar expedicions al Punt a la percaça de mirra i al Sinaí turqueses Un índex important de la riquesa del regne és la llista Gran Papir Harris de les seves nombroses donacions a diversos temples egipcis, entre els quals excelleixen els tebans, els d’Heliòpolis i els de Memfis En augmentar, però, la riquesa del…
Sethi I
Història
Faraó de la dinastia XIX (1318-1304 aC).
Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or…
Gemma Lienas i Massot

Gemma Lienas i Massot (2010)
© Departament de Treball (Generalitat de Catalunya)
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, després d’estar vinculada al món editorial 1983-98 i a l’ensenyament, es dedicà a escriure Gran part de la seva obra va destinada als infants i els adolescents Per al públic infantil ha escrit, entre d’altres, La lluna en un cove 1987, premi Francesc Puig i Llensa 1987, El maximal 1993, L’Emi i en Max 1999, a partir del qual creà una sèrie, Finisterre 2000, Busco una mare 2005, premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic 2006, Un tió amb vista 2007, Mala sort o bona sort 2008 i Un mirall al cor…
,