Resultats de la cerca

Residia al Caire en temps del califa fatimita al-Ḥākim És autor d’un tractat sobre les malalties dels ulls traduït a l’alemany el 1905, important per les notícies que dóna sobre les operacions dels ulls, especialment les cataractes, per a les quals sembla que fou el primer a utilitzar el procediment de succió

De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’…

El 1920 participà en un grup que volia ressuscitar una versió decorativa del cubisme Una malaltia als ulls l’obligà a abandonar la pintura Féu una sèrie de murals amb trossos de tela Grand Prix National des Arts, 1952

Fill de l’emperador Car, fou nomenat cèsar juntament amb el seu germà Carí A la mort del seu pare esdevingué August Una malaltia als ulls l’obligà a interrompre la campanya bèllica contra els perses De retorn, fou assassinat al Bòsfor

L’any 1675 ingressà a l’orde de Sant Francesc de Paula, a Venècia, on estudià els pintors venecians Traslladat a Milà, fou deixeble de Salomon Adler Conreà el retrat i cercà l’expressivitat a través dels trets dels ulls Es destaca el retrat de la Família Roncalli

Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic Collaborà en la premsa comarcal i barcelonina Fou corrector de La Veu de Catalunya Publicà els poemes Fruits tardans 1925, la novella De mort a vida 1931, les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional

Procedent d’una família modesta i orfe des de catorze anys, treballà d’impressor i feu la carrera de medicina Fou collaborador de l’anuari de Lo Rat Penat i, entre les seves obres teatrals en català, destaquen Honor valencià 1887, Teranyines en els ulls 1887, estr 1874 i Parents de la dona

Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc

Fou metge de diversos califes, i treballà a l’escola de traductors de Gondešapur, on fou mestre de Ḥunayn ibn Isḥāq És autor d’un receptari mèdic i d’un tractat d’aforismes mèdics Nawādir al-ṭibbiyya Hom li atribueix també el Dāgal al-'aqu , tractat sobre les alteracions dels ulls, que hom creu que és el llibre d’oftalmologia més antic de la ciència àrab

Entronitzat per Nabucodonosor en lloc de Jeconies, que s’havia revoltat contra el domini babilònic, malgrat els consells del profeta Jeremies, es comprometé també ell en diverses coalicions contra els babilonis i finalment s’hi revoltà Nabucodonosor, aleshores, després d’apoderar-se de Jerusalem i de destruir-la 586 aC, matà els seus fills davant d’ell, li tragué els ulls i el deportà a Babilònia