Resultats de la cerca

S’inicià al CE Vedruna de Girona, passà al CE Santa Eugènia de Ter i la temporada 2006-07 s’incorporà a l’Uni Girona Jugà amb el primer equip de l’Uni Girona la Lliga Femenina 2 la temporada 2008-09 i la següent fitxà per l’Avenida de Salamanca, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà una Eurolliga 2011, una Supercopa d’Europa 2011, dues Lligues 2011, 2013, cinc Supercopes d’Espanya 2010, 2011, 2012, 2013, 2014 i tres Copes de la Reina 2012, 2014, 2015 Posteriorment jugà amb el Phoenix Mercury 2015-16 i 2021, l’USK de Praga 2015-18, amb el qual guanyà la Lliga txeca 2016 i la…

Començà al Joventut les Corts de Barcelona i completà la seva formació a l’Universitari, amb el qual debutà a la màxima categoria estatal la temporada 1997-98 —on jugà sis temporades més— i assolí el títol de Lliga 2003 Fitxà per l’equip francès del CJM Bourges Basket 2004-06 i pel Ros Casares 2006-12, amb el qual guanyà quatre Copes de la Reina 2007-10, cinc Lligues 2007-10, 2012 i l’Eurolliga 2012, a més de quatre Supercopes d’Espanya consecutives 2007-10 La temporada 2012-13 marxà al MKS Polkowice de Polònia, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa Des de la temporada 2013-14 jugà amb lUSK…

El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67

Fill del duc Frederic Eugeni I S'uní a la segona coalició contra França, però el seu ducat fou envaït i hagué de retre's 1802 Combaté Àustria aliat amb Napoleó, que li atorgà una gran part de les possessions d’aquella a Suàbia 1805, i el títol de rei l’any següent El 1806, en entrar a la Confederació del Rin, s’annexà alguns principats i, per la pau de Viena 1809, territoris austríacs Nogensmenys, s’uní a la coalició del 1813 contra França

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905

Marxà a Amèrica el 1528, i el 1538 s’uní a l’expedició de Francisco Pizarro al Perú Aquest l’envià a colonitzar l’Equador, on fundà Guayaquil El 1541 s’uní a l’expedició de Gonzalo Pizarro a l’Amazones Pizarro tornà a Quito, però Orellana construí un petit vaixell i amb uns quants companys recorregué gairebé tot el curs de l’Amazones i les costes de Veneçuela en una de les més grans expedicions continentals i tornà a Espanya El 1545 intentà una nova expedició a la Nueva Andalucía, però morí pel camí

Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes 1821-23 Ascendit 1824 a capità, fou destinat a Alacant El 1833 s’uní als carlins de Morella participà en l’Expedició Reial 1837 i en la d’Andalusia 1838 però, capturat pels isabelins, fou afusellat El seu fill, Francesc Tallada i Forcadell Alacant 1824 — Gurb de la Plana, Osona 1873, també militar, a dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià 1840 Lluità també a la segona guerra Carlina ferit, es retirà a Tortosa Tornà a alçar-se en armes el…

De jove s’uní a l’ esperantisme i en fou un actiu propagador Fou collaborador de la revista Kataluna Esperantisto , i compilà la Kataluna Antologio Publicà obres didàctiques d’aquest idioma i poemes, com Amaj poemoj ‘Poemes d’amor’, 1924, Novaj amaj poemoj ‘Nous poemes d’amor’, 1927 i La lasta poemo ‘El darrer poema’, 1936 Traduí a l’esperanto Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, que publicà 1926 a Leipzig Secretari de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, fou també comptable i corresponsal amb l’estranger per a una fàbrica de sabates A la faceta d’esperantista uní…

S'uní a Antoni Pujol per fundar els laboratoris Fotofilm de Barcelona i Madrid que el 1949 patentaren un procediment de cinema en color, el Cinefotocolor

Presa per ordre d’aquest, més tard fugí a França Deixà les seves senyories 1371 al seu fill Joan Joan I de Castella , senyories que més tard uní a la corona