De jove s’uní a l’esperantisme i en fou un actiu propagador. Fou col·laborador de la revista Kataluna Esperantisto, i compilà la Kataluna Antologio. Publicà obres didàctiques d’aquest idioma i poemes, com Amaj poemoj (‘Poemes d’amor’, 1924), Novaj amaj poemoj (‘Nous poemes d’amor’, 1927) i La lasta poemo (‘El darrer poema’, 1936). Traduí a l’esperanto Proses bàrbares, de Prudenci Bertrana, que publicà (1926) a Leipzig.
Secretari de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, fou també comptable i corresponsal amb l’estranger per a una fàbrica de sabates. A la faceta d’esperantista uní la militància en el catalanisme d’esquerres i, per aquest motiu, fou empresonat el 1934 i el 1935. D’aquest captiveri en sortiren uns Records de la presó publicats en diaris de l’època. En declarar-se la Guerra Civil Espanyola, s’uní a la rereguarda de l’exèrcit republicà, però, probablement a causa dels fets de Maig de 1937, fou empresonat altre cop, com testimonien uns nous Records de la presó: 1938.
Jaume Grau en un camp de concentració a l’abril del 1941
© Jordi Grau i Gatell
Exiliat, del 1939 al 1944 fou internat en diversos camps de concentració (camp d’Argelers, Bram, Montoliu, Hospital Récébedou, Nexon, Séreilhac, Tornebouc). Després de quatre anys més a Tolosa de Llenguadoc, tornà a Barcelona el 1948. Al llarg dels anys d’exili escriví nombroses obres, en català i esperanto, actualment dipositades a l’Associació Catalana d’Esperanto amb seu a Sabadell. Cal esmentar-ne el recull de poemes Ulisses en el fang. 1939-1944 (publicat per primera vegada el 2014 en francès sota el títol Ulysse dans la boue) i els diaris, ambdues obres a l’entorn de la vida als camps de concentració. Des del 1949 fins a la mort visqué precàriament a València.