Resultats de la cerca

Format al seminari de Cadis, fou ordenat de sacerdot 1837 Nomenat bisbe de Canàries 1868 i de Barcelona 1877, en ambdós llocs succeí el bisbe Lluch i Garriga Construí el nou Seminari 1879, que dotà del Museu de Geologia i de l’Acadèmia Filosoficocientífica de Sant Tomàs d’Aquino, que aplegava la intellectualitat universitària i eclesiàstica Com a colofó de les festes del Millenni de Montserrat 1880 obtingué de Lleó XIII la proclamació del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre el Principat de Catalunya i la coronació de la Mare de Déu Elegit senador en representació de la província…

Resident a Barcelona des del 1984, inaugurà el gimnàs Choi Urquinaona l’any 1987 Mestre de setè dan, fou seleccionador català 1987-2007 i estatal 2004 de taekwondo Des del 2007 és directiu de la Federació Catalana de Taekwondo

El 1843 s’establí a Barcelona, i treballà en joies tradicionals catalanes i en prestigiosos objectes de culte calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, corona de la Mare de Déu de Montserrat 1881 El seu establiment fou continuat pels seus fills, Francesc Cabot i Rovira Mataró 1848 — Barcelona 1918, Emili  i Joaquim

Treballà a Sabadell Fou el principal promotor del grup anomenat Gallots, que, en contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natlja Gončarova, donà lloc, el 1960, a l’art-esdeveniment Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d’Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela Conreà també el retrat i el paisatgisme

Féu grans decoracions —Unión Musical Española, 1920— abans de llicenciar-se Al principi hom el pot incloure dins l’estètica simplificadora de l’anomenada “generació del 25” —casa del carrer Almagro de Madrid 1934, edifici Fàbregas o “Gratacel d’Urquinaona” 1939 de Barcelona, amb una realització que no correspon al projecte— Després de la guerra civil de 1936-39 fou un dels millors representants de l’historicisme nacionalista —Ministerio del Aire 1941-49, Palau March a Palma 1942-45— Després tornà a una gran simplificació —Hotel Richmond de Madrid 1954— Féu diverses aportacions…

El 1926 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, on aviat actuà també de mestre de ball i de coreògraf El 1932 debutà al Teatre Urquinaona com a solista més tard fou primer ballarí del Liceu, fins que es retirà, l’any 1957 Com a coreògraf, muntà ballets per a òperes representades al Liceu destacaren especialment els d' El gato con botas , de Montsalvatge 1948, Roméo et Juliette, de Gounod 1963, etc, i creà els ballets Rosario la Tirana de JManén, 1953, Festa major música de Morera, 1960, Gavines de JAltisent, 1965, etc Fou professor de l’Institut del Teatre 1944-74…

Estudià a Madrid i es titulà el 1873 Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura 1877, del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera 1882, de la Casa Pia Batlló, a la rambla de Catalunya 1901, de…

Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l’estudi de l’habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé El 1935 collaborà en l’estudi i la fabricació de mobles estàndards, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona Com a membre del GATCPAC, el 1935 collaborà en el pla d’urbanització de la ciutat de Barcelona El 1937 intervingué en la construcció del pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París A Buenos Aires fundà el Grupo Austral d’arquitectura moderna Dissenyà el seient de tub i pell BKF Bastí la Ricarda…

Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre Treballà en diferents companyies fins a constituir-ne una de pròpia…

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…