Resultats de la cerca

Descobridor de Brigitte Bardot, amb qui estigué casat sis anys, fou un dels precursors de la Nouvelle Vague francesa amb la pellícula Et Dieu créa la femme 1956 Altres films seus són Les bijoutiers du clair de lune 1958, Les liaisons dangereuses 1959, Et mourir de plaisir 1960, Le vice et la vertu 1962, La curée 1965, Barbarella 1969, Don Juan 73 1972, La jeune fille assassinée 1974, Une femme fidèle 1976, Surprise Party 1983, Le fou amoureux 1988, etc

Ha encarnat el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatius En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972

El 1935 debutà en el cinema amb Königswaler ‘Vals real’ de H Maisch i un any després formava part del Metropoltheater de Berlín Del 1941 al 1953 fou membre del prestigiós Burgtheater de Viena, i parallelament desenvolupà una prolífica activitat cinematogràfica, especialment notable a partir de la Segona Guerra Mundial Des Teufels General ‘El general diable’,1955 de H Kaütner, Les héros sont fatigués 1955 d’Y Ciampi, Michel Strogoff 1956 de R Vadim, Les espions 1957 d’HG Clouzot, Me and the Colonel 1958 de P Cleuville i Lord Jim 1965 de R Brooks, entre molts d’altres

Filla d’ Henry Fonda , treballà a Broadway i estudià a l’Actor’s Studio Destacà com a protagonista de Tall Story 1960, de Joshua Logan, però la popularitat li arribà arran del matrimoni amb el director francès Roger Vadim 1965-73, del qual protagonitzà La ronde 1965 i Barbarella 1968 Aquests anys actuà també a les ordres de Sydney Pollack They Shoot Horses, don’t They , 1968 i de Jean-Luc Godard Tout va bien , 1972 El 1972 i el 1978 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Klute 1971, d’Alan J Pakula, i Coming Home  1978, de Hal Ashby, respectivament Altres films…

Procedent d’una família humil, treballà en oficis diversos i, als setze anys, començà una carrera de model que la portà als Estats Units, on fou descoberta per Kirk Douglas, que rodà amb ella com a coprotagonista The Indian Fighter 1955, d’André De Toth Posteriorment treballà sobretot a Itàlia, i també a França Fou una de les actrius de cinema italianes més populars dels anys cinquanta i seixanta Entre els seus films més coneguts hi ha  Donatella 1956, de Mario Monicelli, pel qual rebé un Os de Plata al Festival de Berlín  Four Girls in Town 1957, de Jack Sher  Manuela 1957, de Guy Hamilton …

Començà a treballar de molt jove en la indústria cinematogràfica Després de ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, recomençà amb Carlo Ponti , amb el qual produí alguns dels més destacats films de la postguerra, entre els quals La Strada 1954, de Federico Fellini , guardonada l’any 1957 amb l’Oscar a la millor pellícula estrangera Produí, també, aquests anys, Riso amaro 1949, de Giuseppe De Santis, amb la protagonista del qual, Silvana Mangano , es casaria el mateix any, Ulisse 1954, de Mario Camerini, i War and Peace 1956, de King Vidor El 1964 creà els seus propis estudis, que…

Fill d’un metge cubà emigrat d’origen català, inicià estudis a la universitat de Princeton, que abandonà per dedicar-se al periodisme i al teatre, i debutà com a actor a Broadway el 1940 i en el cinema el 1949 Protagonitzà o interpretà papers destacats en nombrosos films, sovint de personatges malenconiosos o una mica distants Des de mitjan anys cinquanta actuà amb freqüència en produccions europees, i des dels anys setanta en sèries televisives, entre les quals Falcon Crest De la seva filmografia es pot esmentar les actuacions a Scaramouche 1952, de G Sidney Lili 1953, de Ch Walters Knights…

Es traslladà als 17 anys a París, on inicià una carrera com a model, i treballà, entre d’altres, per a Coco Chanel Introduïda en el món del cinema, el primer llargmetratge que protagonitzà fou Ce soir ou jamais 1961, de Michel Deville, però aviat es convertí en protagonista habitual de les pellícules de Jean-Luc Godard   Une femme est une femme , 1961, per la qual rebé el premi d’interpretació al Festival de Berlín Le petit soldat,  1961-63 Vivre sa vie , 1962  Le petit soldat , 1963 Bande à part , 1964 Pierrot le fou Alphaville , 1965 Made in USA , 1966, amb qui estigué casada en 1961-67…

Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio  1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de Bernardo…

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film  Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per Marco Ferreri…