Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Agobard
© Fototeca.cat
Història
Visigot probablement originari de l’actual Catalunya.
S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia
Aleksandar Petrovič
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iugoslau, d’origen francès.
Estudià a Praga i a París L’aparició de la seva filmografia contribuí al llançament del cinema iugoslau Dvoje ‘La parella’, 1961, Dani ‘Els dies’, 1963 i Tri ‘Tres’, 1965 Posteriorment realitzà Skuplajasi Perja ‘Vaig trobar zíngars feliços’, 1967, Gruppenbild mit Dame ‘Retrat de grup amb senyora’, 1977, etc
Bartomeu Puiggròs Oliver
Escalada
Escalador.
Des del 1966 fou soci dels grups de muntanya del CEDADE i de l’AGRUECC El 1973 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al CADE, grup del qual fou monitor Morí durant una escalada al serrat del Moro, a Montserrat El 1975 rebé la insígnia del GAME Al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la FEEC hi condicionà un edifici com a refugi, que fou inaugurat el 1978 amb el seu nom Es publicà després de la seva mort el llibre Les muntanyes que vaig estimar records d’un muntanyenc caigut 1976
Irene Solà i Sàez
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, estudià un màster de literatura a Anglaterra i una residència d’escriptura als Estats Units d’Amèrica Entre la seva obra destaca, Bèstia 2012, premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, Els dics 2018, premi Documenta de narrativa 2017, Canto jo i la muntanya balla 2019, premi Anagrama de novella en català 2019 i premi de literatura de la Unió Europea 2020, obra traduïda a una vintena d’idiomes, i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres 2023, premi Finestres 2024
Peter Rühmkorf
© Das Blaue Sofa
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993
Kārlis Skalbe
Literatura
Escriptor letó.
Havent participat en l’intent revolucionari del 1905, hagué d’exiliar-se a Suïssa i a Escandinàvia De retorn al seu país, fou empresonat 1911-13 Prengué part activa en el moviment nacional letó Residí a Riga, on es dedicà al periodisme i a la literatura, fins que hagué d’emigrar el 1944 De la seva obra, cal esmentar el recull poètic Cietumnieka sapni ‘El somni d’un presoner’, 1903, les proses satíriques recollides a Kā es braucu Ziemelmeitas lūkoties ‘Com vaig escollir la dama del Nord’, 1904, contes basats en el folklore letó Ziemas pasakas ‘Contes d’hivern’, 1913 i el volum…
Indaleci Castells i Oller
Historiografia catalana
Arxiver, cronista, polític i periodista.
Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci Castells que…
Antoni Maria Cervera i Bru
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i gramàtic.
Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província eclesiàstica de València el 1817, se secularitzà el 1820 i sembla que visqué a Amèrica fins el 1833 S’interessà per la música i per la poesia se’n conserva un poema llarg sobre el joc, escrit només amb monosíllabs, presentà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 Participà en la intensa activitat teatral mallorquina del seu temps amb obres dramàtiques originals i amb traduccions de Molière Es metge a…
Jaume Reixach i Felipe
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista.
Estudià al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 8 de juliol de 1962 Director rector del Collegi Diocesà del Collell 1970-87, on des del 1964 desenvolupà diverses responsabilitats, i rector de Sant Martí de Riells des del 1997 i de Viabrea 2007-11 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou professor a l’Institut Vicens Vives de Girona Collaborà habitualment al programa Signes dels temps , als diaris Avui , El Punt i La Vanguardia , a revistes com Foc Nou , El Ciervo o Recull i a la ràdio Publicà Funció de titelles per a gent gran premi Recull de…
Xavier Casp i Verger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor i editor.
Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l' Editorial Torre Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-Picó, i, posteriorment, cap a una poesia d’influència postsimbolista Publicà, en altres reculls de poemes Volar 1943, La inquietud en calma 1945, Jo sense tu 1948, On vaig, Senyor 1949, Aires de cançó 1950, Goig 1953, Espases 1953, Jo, cap de casa…