Resultats de la cerca

Disputà el Campionat del Món de fons amateur 1988 Competí com a professional amb l’equip Festina 1989-94, guanyà una etapa a la Volta a Portugal 1991 i participà una vegada en el Giro d’Itàlia Posteriorment fou delegat del seu equip i vocal de l’Associació Nacional de Ciclistes Professionals Dirigí l’Escola de Ciclisme del CC Sant Boi 1997-98 i l’equip Àngel Mir 2002 Parallelament obrí un negoci de bicicletes i presidí el Club Ciclista de Castelldefels, des d’on organitzà la Marxa BTT Valbuena

Membre del gimnàs Garcia Alsina, debutà al Campionat de Catalunya a mitjan dècada de 1950 Contemporani de Joaquim Blume, aconseguí la tercera posició del Campionat d’Espanya durant tres anys consecutius 1956, 1957, 1958 Després de la mort de Blume, fou campió de Catalunya en alguna ocasió i campió 1959 i subcampió 1960 d’Espanya Participà en el Campionat d’Europa 1959, els Jocs Olímpics de Roma 1960, i en torneigs com el Campionat Internacional de Nantes 1957, Lisboa 1959 i el Triangular Internacional París-Rabat-Barcelona 1961 Entre d’altres, guanyà el Torneig Internacional de Troyes 1958 Es…

Fou professor a la Universitat de La Laguna i a la de Barcelona El 1939, depurat, fou confinat, de fet, a la de Múrcia Crític agut i erudit i assagista brillant, publicà, entre altres obres, Literatura dramática española 1930, Calderón 1941, Historia del teatro español 1956, Estudios de literatura religiosa española 1964 i sobretot l’àmplia síntesi bàsica en tres volums, sovint reeditada, Historia de la literatura española 1937

Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, participà en les competicions estatals des del 1951 fins a principi del 1960 Formà part de la selecció catalana amb Joaquim Blume, Ramon Terraza, Lluís Abaurrea, Lluís Valbuena i Joan Baylina, entre d’altres, equip amb el qual fou campió d’Espanya en diverses ocasions També participà en torneigs internacionals Durant els anys setanta fou jutge de gimnàstica

Membre del Gimnàs Garcia Alsina, competí entre els anys 1960 i 1967 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1961 i formà part de l’equip que guanyà el primer Campionat de Catalunya de clubs 1961 Aconseguí la tercera posició en la classificació general del Campionat de Catalunya 1964, 1965, i guanyà la medalla d’or en barra fixa 1964 També fou campió d’Espanya de clubs 1965, 1966, i compartí equip amb gimnastes com Lluís Valbuena i Alfred Rodón

S’inicià en la gimnàstica artística al Gimnàs Alsina Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i posteriorment es dedicà a entrenar Dirigí campions com Lluís Valbuena o Rosa Maria Balaguer i fou nomenat responsable de la selecció espanyola femenina També entrenà el Club de Gimnàstica Esportiva de Barcelona, l’Associació Esportiva Sagrat Cor, el CN Granollers i fomentà la gimnàstica amb cursos i exhibicions arreu de Catalunya Com a jutge, actuà en nombroses competicions de caràcter internacional També traduí articles sobre gimnàstica de l’italià, el francès, l’anglès i…

Vida S’inicià en el món del cinema illuminant Carmen 1913, Augusto Turchi i Diego Corrientes 1914, Albert Marro, en collaboració Treballà com a operador de diversos encàrrecs que li permeteren donar la volta al món tres vegades rodà documentals alpins a Suïssa, fou corresponsal del noticiari "Luce" italià, i rebé encàrrecs per a rodar reportatges i notícies d’actualitat per a la Vitagraph i la Gaumont Amb la seva càmera Argos portàtil captà imatges en països exòtics, com, per exemple, a les Filipines, on naufragà mentre rodava un reportatge sobre el descobriment de mines d’or A Buenos Aires…

Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…