Resultats de la cerca

Desenvolupà gran part de la seva carrera a la modalitat d’escala i corda a la posició de dauer, arribant a ser un jugador de referència durant la dècada dels noranta tant en modalitat individual com formant equip amb el seu germà José Maria , Sarasol II El seu palmarès inclou sis campionats del Trofeu Individual Bancaixa 1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1999, tres campionats del Circuit Bancaixa per equips 1992, 1997 i 1998 i un Campionat Nacional d’escala i corda 1992 Com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota té un Torneig de les 5 Nacions 1993, on fou designat millor…

Ha desenvolupat el gruix de la seva carrera a la modalitat de raspall, on ha estat el gran dominador durant la primera dècada del segle XXI Al seu palmarès figuren nou victòries al campionat individual de raspall 2000, 2002, 2004, 2005, 2007-11 i cinc al campionat de raspall per equips 1999, 2003, 2004, 2009 i 2011, entre d’altres Amb la Selecció Valenciana de Pilota va aconseguir el Campionat Mundial de llargues 2000 El 2007 fou escollit regidor del PSPV-PSOE a Oliva, la ciutat on resideix, càrrec que abandonà a les eleccions municipals del 2011

Ha desenvolupat la seva carrera jugant a escala i corda en la posició de mitger, tot i que també ha practicat altres modalitats Ha format equip amb el seu germà Enric ,  Sarasol I , ha estat un jugador de referència durant la dècada dels noranta El seu palmarès inclou quatre campionats del Circuit Bancaixa 1992, 1997, 1998 i 2008 i dos Campionats Nacionals d’escala i corda 1987 i 1992 Com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota ha estat campió del món de llargues 1996, 1998, 1999, 2002 i 2004, de joc europeu 2000 i 2002 i de frontó 2002 i campió d’Europa de llargues 1999, de…

Començà la seva carrera al grup Sarau de la Costera, amb el qual gravà el primer disc, Balls i cançons de La Costera 1985 Ha collaborat amb diversos cantants i grups, com ara Obrint Pas, La Gossa Sorda, Ovidi Twins, Nèstor Mont, Feliu Ventura, Verd Cel, Sitja, etc El 2006 enregistrà el seu primer disc en solitari, Si em pose a cantar cançons Cambra Records, guardonat amb el premi Ovidi Montllor 2007, atorgat pel Collectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià El 2009 publicà Te’n cantaré més de mil Ha estat premiat també amb l’Altaveu Frontera 2008 L’any 2011 enregistrà juntament…

Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch  L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i amb el…

Nascut en una família de carnissers, de tradició republicana i valencianista, no fou fins als quaranta-quatre anys, però, que pogué dedicar-se exclusivament a la seva vocació artística Fins aleshores havia compaginat la dedicació al dibuix i l’escultura amb el negoci familiar, primer, i amb la publicitat més tard De formació en gran part autodidacta que afavorí una gran facilitat pel dibuix, en els seus inicis hi tingué una gran influència el crític Vicent Aguilera El 1969 installà taller-estudi propi a Rocafort València, des d’on concebé i projectà la seva obra Relacionat amb el Grup…

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la producció pianística…

Estudià al Conservatori de València, i continuà la seva formació amb Alain Marion i Raymond Guiot al Conservatori de París, on es diplomà amb un primer premi Es perfeccionà a la Universitat de Bloomington Estats Units, amb Peter Lloyd, i a la Royal Academy of Music de Londres, amb William Bennett Obtingué els primers premis del Concurs Nacional de Joventuts Musicals de Música de Cambra i Solista, així com el primer premi de la Woodwinds Competition de la Universitat de Bloomington Com a solista ha collaborat amb l’Orquestra de Cambra d’Europa, la Simfònica de Jerusalem, Hallé de Manchester i…

Estudià amb Luis Iribarne i posteriorment ho feu a Milà L’any 1918 debutà a Reggio de l’Emília i a partir dels anys trenta inicià una esplendorosa carrera professional que la dugué als principals teatres d’Itàlia, Espanya on actuà amb el tenor Miguel Fleta i al Colón de Buenos Aires El seu repertori era constituït principalment per òpera italiana G Verdi, A Ponchielli, A Catalani, PMascagni i francesa G Bizet Enregistrà Carmen , amb el tenor Aureliano Pertile, i Falstaff , amb el baríton Giacomo Rimini Es casà amb el tenor italià Roberto d’Alessio 1930

Passà la seva infantesa a Sevilla, i a onze anys es traslladà a Madrid amb la seva família Ingressà a la famosa escola coneguda com Las Niñas de Leganés, sota el patronatge del marquès de Leganés Estudià amb Aspa, i tot seguit fou alumna de B Saldoni El tenor E Tamberlick quedà sorprès per l’encant de la seva veu, però també per la seva bellesa personal El 1868 debutà al Teatre de Chambery a París Aviat guanyà anomenada, cantà a Itàlia i, segons algunes fonts, a l’Amèrica del Sud, i debutà a la Scala amb La favorita , al costat de J Gayarre B Pérez Galdós diu que era " elegantísima, guapetona…