Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Stanford, a la fi dels anys seixanta donà a conèixer el seu mètode de valoració d’actius de capital conegut com a CAPM Capital Assets Pricing Model El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, amb HMarkowitz i M Miller

Professor a la Universitat de Berlín, destacà com a clínic expert en l’exploració dels malalts i en la valoració del símptoma febre, fins aleshores poc considerat Fundador de la patologia experimental Gesammelte Beiträge zur experimentellen Pathologie , 1871, provocà pneumònies amb la secció dels vagues, experiment que ha esdevingut famós

Fou un veritable renovador, gràcies a la introducció de materials com la banya i l’esmalt i a la valoració de la joia pel treball i el disseny de la muntura més que no pas per la pedreria i el seu valor material Utilitzà preferentment la forma femenina, sovint unida a la forma animal, com a la libèllula d’or i esmalts que pertangué a Sarah Bernhardt 1891

Mestre de l’Orde Civil d’Alfons XII, fou membre de la Real Academia Hispanoamericana de Ciencias i Artes de Cádiz, de l’Academia de Buenas Letras de Sevilla i de l’Academia de Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo Entre les seves obres destaquen Bosquejo histórico de Mallorca 1922, text de divulgació històrica de caràcter pedagògic, i Folleto sobre Ramón Llull, eminente pedagogo 1929, valoració de la qualitat educativa de la vida i l’obra de Ramon Llull

Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti

Residí gairebé sempre a Marsella i féu només dues estades a París 1846-49 i 1863-70, on lligà amistat amb NVDíaz de la Peña, que el posà en contacte amb l’escola de Barbizon i l’interessà pel paisatge Conreà també el retrat L’Arlesiana 1870-71 collecció particular, París, les escenes de gènere i galants Serenata Musée du Louvre i de circ Parada de saltimbanquis museu Grobet-Labadie, Marsella El seu refús de la línia i la seva valoració del color el fan un antecedent de l’impressionisme

Contribuí a la valoració de l’art de les civilitzacions no occidentals i dels períodes arcaics i a la seva assimilació pels corrents avantguardistes de la primera meitat de segle Fou el fundador dels Cahiers d’Art 1926-60, publicació impulsora de l’avantguardisme que l’any 1937 edità una monografia dedicada a l’art català Autor d’estudis sobre l’art antic dels pobles mediterranis i de Mesopotàmia, excellí en monografies sobre artistes contemporanis, entre els quals sobresurten les de Picasso, del qual és el catalogador més exhaustiu, Matisse, Braque i Léger

S’especialitzà en medicina de l’esport 1990 És metge del Departament de Fisiologia i Valoració Funcional del CAR de Sant Cugat des del setembre del 1987 i també collabora en el Departament de Fisiologia de l’Hospital de Terrassa 1992 Des del 1990 és metge collaborador de la Federació Catalana de Ciclisme Ha estat metge d’esportistes de primer nivell com els pilots Carles Checa, Daniel Coma i Nani Roma o els ciclistes Sergi Escobar i Joaquim Rodríguez És membre de l’American College of Sports Medicine des del 1989, de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i de la Federació…

El 1900 s’installà a Itàlia Lluny d’ésser un erudit, es dedicà a l’estudi viu de la pintura del Renaixement italià, sense deixar de banda l’estudi sociopolític de l’art Se centrà, sobretot, en la valoració formal i trobà, en allò que anomenà “valors tàctils” illusió de l’espai tridimensional, la clau de la gran renovació de la pintura en l’etapa renaixentista Entre les seves obres sobresurten The Italian Painters of the Renaissance 1932, recull de treballs, Study and Criticism of Italian Art 1910-15, Three Essays on Method 1927, Essays in Appreciation 1958 i el llibre…

Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà…