Resultats de la cerca

Davanter format al planter de l’Atlético de Madrid, fitxà pel FC Barcelona 1974-78, on jugà 87 partits de Lliga i marcà 34 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 Des del 1992 existeix a Barcelona el Fòrum Manolo Clares, una penya satírica que anualment lliura un trofeu al barcelonista que no ha estat prou valorat pels socis

Treballà, entre d’altres, per a Alf Sjöberg i Gustaf Molander, però fou valorat internacionalment gràcies a les nombroses interpretacions per a Ingmar Bergman Sommarnattens leende ‘Somriures d’una nit d’estiu’, 1955, Smulstronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Sasom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1961, Persona 1965, Fanny and Alexander 1982, etc

El 1823 lluità a Grècia a França esdevingué sotsoficial de dragons 1830, i començà a dibuixar Viatjà per Orient i els països meridionals d’Europa 1842-48 Fou corresponsal de l’"Illustrated London News” 1848-60, on féu la crònica gràfica, entre altres, de la guerra de Crimea Durant el segon imperi esdevingué un cronista de l’alta societat, però fou valorat per Baudelaire Excellí en l’aquarella i l’aiguada, i és ben representat al Musée Carnavalet de París

Debutà molt jove -abans del 1820- i esdevingué un intèrpret molt valorat d’òperes de WA Mozart i G Rossini Després d’una temporada a Amsterdam 1823-25 i diverses gires per Europa 1831-51, s’establí a Viena Amb una clara preferència pel gènere còmic, escriví llibrets de contingut satíric, musicats generalment per Adolf Müller, molt influïts per la música popular austríaca i per l’opereta parisenca Lumpacivagabundus , 1883 Der Talisman , 1842 Der Zerrissene , ’L’anorreat', 1844 etc Feu també paròdies d’obres de compositors contemporanis, com R Wagner o G Meyerbeer

Arribà a París l’any 1574 i fou llaütista al servei del rei Enric III amb el càrrec de valet de chambre ordinaire du roi Romangué a França la resta de la seva vida Escriví diverses obres per a llaüt deu preludis, tretze fantasies, algunes danses - branles , gallardes, courantes i una sara bande - i també transcripcions de peces vocals d’Andrea Gabrieli La major part de les seves composicions foren impreses en tabulatura Fou molt valorat en vida, i considerat un dels millors llaütistes del seu temps Algunes de les seves obres són un bon reflex del seu virtuosisme

Cec des de la infantesa, estudià música a la seva ciutat natal i tingué com a professor de piano Salvador Giner Malgrat la seva curta vida, aconseguí desenvolupar el seu talent creador, manifest en els diversos gèneres que conreà música vocal, de cambra, per a piano i també per a orquestra Entre les composicions orquestrals, destaquen Canción Valenciana 1919 i De la huerta valenciana Algunes de les seves obres s’estrenaren al Teatre Principal de València, amb l’Orquestra Simfònica de València, sorgida el 1916 Ja a la seva època fou molt valorat per la crítica, que destacà les…

El 1771 s’installà a París, on entrà en contacte amb els cercles literaris Retrospectivament, ha estat reconegut com el millor llibretista francès del seu temps, bé que llavors no fou ni el més sollicitat ni el més valorat El seu text més reeixit és Iphigénie en Tauride , que, musicat per Christoph W Gluck 1779, constitueix un dels cims del gènere operístic Guillard escriví també per a Antonio Sacchini gdipe à Colonne , 1786 Chimène, ou Le Cid , segons l’obra de Corneille, 1783, per a Antonio Salieri Les Horaces , també segons Corneille, 1786, per a Jean-Baptiste Lemoyne…

Fou nen cantor a la catedral de Sevilla Ocupà una canongia a la collegiata d’Osuna, i es llicencià a la universitat d’aquesta ciutat el 1591 Aquest mateix any tornà a Sevilla com a assistent del mestre de capella Francisco Guerrero Des del 1593 fins al 1604 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo, i després succeí a Ambrosio Cotes en el magisteri de la catedral de Sevilla La seva obra musical, molt influïda per Guerrero i TL de Victoria, inclou sis misses, set motets i altres composicions vocals religioses, moltes de les quals foren escrites per a dos cors Molt …

Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en canvi el seu…

Actiu des dels anys cinquanta, l’addicció a les drogues dificultà la seva carrera i no enregistrà cap títol fins l’any 1961, en l’àlbum collectiu Sounds of Synanon , produït des d’un centre de rehabilitació de toxicòmans de Synanon Després romangué més aviat a l’ombra fins el 1973, any en què firmà un contracte amb el segell Pablo i enregistrà Virtuoso , el seu primer disc en solitari Poc després inicià una extensa llista d’enregistraments amb artistes com Oscar Peterson Porgy & Bess 1976, Ella Fitzgerald Take Love Easy 1973, Count Basie Kansas City Five 1977 i Duke Ellington Duke’s…