Resultats de la cerca

A partir del 1929 explorà les possibilitats dels instruments elèctrics i es dedicà a l’estudi dels principis científics de la música Les seves obres més destacades són Intégrales 1926, on creà el concepte d’espai musical, Density 215 1936, Déserts 1954 i Poème électronique 1958 La seva música, impregnada per la tècnica, té simultàniament una gran llibertat i un gran misteri

Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes associacions de…

Membre del grup futurista, el 1909 signà el manifest d’aquest moviment, juntament amb UBoccioni i CCarra El 1913, en el manifest L’Art dels sorolls concebé un tipus de música basada en l’organització de sons de qualsevol origen i, amb aquesta finalitat, construí una sèrie d’instruments que anomenà intonarumori , amb els quals féu alguns concerts per Europa Greument ferit a la Primera Guerra Mundial, el 1927 s’establí a París, on es relacionà amb Varese i Honnegger Com a pintor, fou un exponent típic del futurisme

Fou l’intèrpret amarg i desenganyat dels costums del seu temps És considerat com un dels màxims exponents del teatre verista italià Els seus èxits més grans foren Le vergini 1889 i La moglie ideale 1890

Fill del duc Reinald I Al costat dels francoespanyols a la guerra de successió a la corona d’Àustria, el 1753 s’alià amb Àustria i obtingué fins el 1771 el càrrec de governador de Llombardia El 1771 publicà a Mòdena el codi Estense

Estudià amb D Zucchinetti a la seva ciutat natal i amb A Secchi a Milà Feu el seu debut a Parma, el 1789, amb La pastorella nobile de Guglielmi Encara que començà la seva carrera amb la interpretació d' opéras-comiques , aviat dirigí la seva atenció cap als papers dramàtics de les òperes de Cimarosa, Fioravanti, Paer i Cherubini, molt més adequats per a la seva veu i el seu caràcter El 1800, després d’oferir dos concerts al Teatro San Carlo de Nàpols en honor a Napoleó Bonaparte, esdevingué la seva amant Aquesta condició li obrí les portes dels teatres de París i la cort francesa El 1804 feu…

Participà com a metge militar en les lluites per la unitat italiana al costat de Garibaldi Professor de patologia general a Torí 1872, fou un dels primers a adonar-se de la importancia mèdica de la microscòpia anatomopatològica i publicà el Manuale di microscopia clinica 1879, aviat traduït a l’alemany Fou mestre, entre altres destacats deixebles, de Camillo Golgi

Graduat a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà 1965, amplià estudis a la Universitat de Yale, i el 1969 inicià l’activitat docent universitària El 1985 s’incorporà com a catedràtic d’economia política a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà, d’on ha estat rector 1989-94 i de la qual és president des del 1994, en successió de Giovanni Spadolini A la dècada dels anys vuitanta fou en nombroses ocasions assessor del Govern italià en temes financers i vicepresident de la Banca Commerciale Italiana Del 1995 al 1999 fou comissari per al mercat intern de la Comissió Europea sota la presidència de…

Després d’estudis inacabats de medicina i de dret, a mitjan anys setanta inicià la seva trajectòria política en el moviment autonomista del nord d’Itàlia El 1982 fou cofundador del partit federalista Lliga Autonòmica Llombarda, que el 1989 canvià el nom pel de  Lega Nord  LN, partit que fonamentava el seu programa en la protesta per la corrupció política al sud d’Itàlia, el drenatge fiscal del nord i la burocràcia de Roma Diputat al Parlament italià 1987-2004, el 1989 fou elegit secretari general de la LN, i en les eleccions locals a la Llombardia del 1990 situà el partit en segon lloc Amb el…

Debutà el 1870 amb Poliuto després d’haver estat membre del cor al Teatro Regio de la seva ciutat natal A partir del 1874 es convertí en un dels tenors més sollicitats dels teatres italians, i el 1877 debutà a la Scala de Milà amb L’Africana També cantà en teatres d’Anglaterra i dels Estats Units Posseïdor d’uns extraordinaris dots d’actor, fou l’escollit per a l’estrena d' Otello Verdi a la Scala de Milà, el 1887 Fou un brillant intèrpret del paper titular d’aquesta òpera, que cantà sovint dins i fora d’Itàlia, sempre amb gran èxit Participà igualment en les estrenes d’òperes d’autors com A…