Resultats de la cerca

Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler

Després del batxillerat s’inicià en la teoria de teixits Feu dibuixos i caricatures 1934-36 a El Dia i linòleums Feu la primera exposició a Terrassa 1935 Treballà la pintura a l’oli amb T Viver, i es professionalitzà definitivament el 1944 Inquiet, s’endinsà en diferents maneres i tècniques, que marquen la seva obra en èpoques variades, amb les característiques comunes de sobrietat, refinada i progressiva concisió, preocupació per l’arquitectura de l’obra i equilibrats acords de tintes planes Té tendència al muralisme Fou un dels fundadors del Saló d’Octubre de Barcelona, en les…

Inicià la seva formació musical a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Arnold Székely i Zoltán Kodály Fou professor del Conservatori Fodor 1927-43 i de l’Acadèmia de Música de Budapest a partir del 1945 El 1928 participà en la fundació de la Societat de Músics Hongaresos Moderns Per la seva tasca com a compositor fou condecorat amb l’orde de la Llibertat d’Hongria 1946 i el 1967 fou nomenat membre honorari de la Royal Academy of Music de Londres El seu catàleg inclou obres orquestrals, vocals, de cambra i per a piano, que mostren influències d’allò més variades B Bartók, P…

Estudià composició amb Ingolf Dahl i piano amb John Crown a la Universitat del Sud de Califòrnia, i direcció d’orquestra a Bayreuth i al Berkshire Music Center de Tanglewood El 1968 obtingué el premi Koussevitzky, fet que el convertí en un dels directors nord-americans de més projecció El 1969 fou nomenat director assistent de la Simfònica de Boston i, el 1972, principal director invitat Del 1971 al 1980 fou titular de la Filharmònica de Buffalo el 1988, de la Simfònica de Londres, i el 1995, de la Simfònica de San Francisco Fundador de la New World Symphony Orchestra, Tilson-Thomas s’…

Membre de la baixa noblesa, en 1209-11, com a conseqüència de la croada albigesa, perdé el castell de Miravalh, prop de Carcassona, que compartia amb dos germans seus Fou protegit pel comte Ramon VI de Tolosa i el vescomte Ramon Roger de Besiers, i visità les corts de Pere II d’Aragó i Alfons VIII de Castella Personatges com Ramon Vidal de Besalú i Matfred Ermangaut el consideraven l’encarnació ideal de l’amant cortès De les seves quaranta-vuit cançons conegudes, tan sols en queda la música de vint-i-dues, que transmet en la seva totalitat el Cançoner R París Bibl Nationale, fr 22543 Les…

Monjo benedictí originari d’una família noble, estudià al monestir de Reichenau sota el mestratge de l’abat Berno i professà en aquest mateix monestir l’any 1043 Fou un intellectual amb amplis coneixements i interès per disciplines tan variades com la història, la música o l’astronomia La seva contribució més important és una cronologia des dels orígens de l’era cristiana fins a l’any de la seva mort, on recull moltes notícies d’interès musical També fou l’autor del tractat Opuscula musica , on parla dels modes gregorians i rebutja la notació dasiana proposant-ne una altra per a…

Fou educat a la Samuel Whyte’s School i a l’escola d’art de la Societat Dublinesa Home d’inquietuds variades -a més de compositor i musicòleg fou pintor i antiquari-, Petrie és conegut principalment per haver publicat un conjunt de cançons populars irlandeses Interessat en la recuperació del passat històric i cultural del seu país, fou un membre destacat de la Society for the Preservation and Publication of the Melodies of Ireland, que li publicà l’obra titulada The Ancient Music of Ireland 1853-55 i la seva continuació, apareguda el 1882 Algunes d’aquestes melodies foren…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…

Vida i obra Primogènit d’una de les principals famílies de Menorca i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa terres catalanes, França, Itàlia, Flandes, Holanda, Anglaterra i Espanya n’escriví en castellà un diari amb descripcions i comentaris tant erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat De les ciutats que visità, en descriu tot allò que li sembla d’interès el marc geogràfic, els edificis, la història, i es fixa especialment en qüestions artístiques i culturals N’escriví…

El compositor i musicòleg B Saldoni afirmava que Huerta es formà a Salamanca i que estudià música al collegi de Sant Pau A quinze anys abandonà el centre per anar a París, on assolí una gran fama amb els seus concerts, fet que li possibilità conèixer personatges importants de la cultura francesa del moment Conegué el tenor Manuel García i també V Hugo Tingué una tècnica d’interpretació molt personal Creà melodies sobre una única corda, tot aconseguint una sonoritat molt suau Ideà una tècnica de rasgueado , que ell denominà tutti , de gran complexitat, però que a vegades deslluïa les harmonies…