Resultats de la cerca

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del Centre Excursio-nista Barcelonès És una de les grans referències de l’excursionisme català Accedí a la presidència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya l’any 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, des d’on establí les bases per a les assegurances en els accidents excursionistes de muntanya, esquí o viatges collectius organitzats per les seves entitats Fou un dels pioners del concepte de l’excursionisme esportiu i collaborà en la primera cursa de muntanya que, entre els anys 1915 i 1929, travessà el Montseny d’Aiguafreda a…

Entusiasta de la cultura europea, sobretot de la francesa, que influí sobre la seva obra, la difongué a través del diari Servet-i-Fünün , amb l’ajut d’un grup d’intellectuals pertanyents, com ell, a la “nova literatura” De la seva producció cal destacar Bir olünün defteri ‘Diari d’un home mort’, 1889, Ferdi ve şürekâsi ‘Ferdi i companyia’, 1894, Mavi ve siyah ‘El blau i el negre’, 1897 i sobretot Aşk-i memnu’ ‘L’amor prohibit’, 1900

El 1342 habitava a Alcolea de Cinca Publicà un llibre en defensa de Maimònides i altres escrits de filosofia La seva fama, però, li ve dels seus erudits i clars comentaris al Talmud

Començà la seva carrera al grup Sarau de la Costera, amb el qual gravà el primer disc, Balls i cançons de La Costera 1985 Ha collaborat amb diversos cantants i grups, com ara Obrint Pas, La Gossa Sorda, Ovidi Twins, Nèstor Mont, Feliu Ventura, Verd Cel, Sitja, etc El 2006 enregistrà el seu primer disc en solitari, Si em pose a cantar cançons Cambra Records, guardonat amb el premi Ovidi Montllor 2007, atorgat pel Collectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià El 2009 publicà Te’n cantaré més de mil Ha estat premiat també amb l’Altaveu Frontera 2008 L’any 2011 enregistrà juntament…

Féu diverses incursions en el camp del teatre, però l’anomenada li ve de les biografies novellades, lligades amb citacions dels seus biografiats, la psicologia dels quals aprofundeix Bismarck 1912, Goethe 1920, Converses amb Masaryk 1935, Napoleó 1939, Beethoven 1943, etc

Estudià periodisme, i entre el 1985 i el 1988 residí als Estats Units Les seves novelles, de trama complexa i elaborada, reflecteixen les contradiccions entre la tendència a l’occidentalització i el substrat islàmic de la societat turca actual És un dels autors turcs amb més projecció internacional Entre les seves novelles cal esmentar Cevdet Bey ve Oğulları ‘El senyor Cevdet i els seus fills’, 1982, premi Orhan Kemal 1983, Essiz Ev ‘La casa silenciosa’, 1983, Beyaz Kale ‘El castell blanc’, 1985, Kara Kitap ‘El llibre negre’, 1990, Yeni Hayat ‘Nova vida’, 1995, amb motiu de la…

Derrotà Pedro de Valdivia, que resultà mort, i el seu successor, Villagrán Fou obligat, però, a retirar-se a les muntanyes, on fou fet presoner, i fou empalat a Cañete El seu renom ve de la relació que de les seves gestes féu Alonso de Ercilla a La Araucana

Estudià medicina a la Universitat de València, de la qual fou catedràtic extraordinari i general del claustre de medicina El 1741 publicà Floresta de disertaciones histórico-prácticas chímico-galénicas, en dos volums, i el 1744, Floresta de disertaciones febriles histórico-médicas, chímico-galénicas, médico-prácticas, la qual ve a ser el tercer volum

S'especialitzà en la fotografia d’esport de muntanya i el 1998 guanyà el premi de la Fundation de la Vocation per un treball sobre els escaladors d’alt nivell És autor d' Australie Terre du rê ve, Images de la creation , Islande L’île rebelle , Namibie Le désert de la vie , Lumières de la Création , Canyons Au pays des roches rouges o Tsingy Forêt de Pierre

Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants