Resultats de la cerca

Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola des del principi del segle XX, l’any 1911 en fou escollit delegat Combinà aquest càrrec amb el de directiu de la Societat Aeronàutica Espanyola L’any 1912 fundà l’Sport Ciclista Català, que presidí fins el 1914 i al qual conferí un esperit no competitiu i de ciclisme de lleure Un cop deixà la presidència, continuà vinculat a l’entitat com a directiu Posteriorment també fou president de la Unió Velocipèdica Espanyola

Fou segon en el Campionat d’Espanya 1902 i establí el rècord dels 100 km al Parc de Barcelona Posteriorment fou membre de la Comissió de Turisme de la Unió Velocipèdica Espanyola

Formà part del grup fundacional de l’Sport Ciclista Català, on ocupà tasques de tresorer i vicepresident abans de ser nomenat president honorari Treballà en la creació del Club Tàndem i fou cap consular de la Unió Velocipèdica Espanyola a Barcelona

Pertanyé a la Unió Velocipèdica Poble Nou Esdevingué el primer campió d’Espanya de puntuació 1950, 1952 També guanyà el Circuit de Manresa 1950 amb el Club Ciclista Barcelona i la cursa de festa major de Centelles 1952 amb la Unió Ciclista Hortense

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin,…

El 13 de febrer de 1896 participà en els treballs per a l’establiment de la primera federació estatal de ciclisme, la Unió Velocipèdica Espanyola, i en l’edició del seu butlletí oficial, en qualitat de vicepresident La temporada següent redactà els primers reglaments i el 1899 traslladà la seu de Madrid a Barcelona Ocupà llavors la presidència de la UVE i participà en l’organització del Gran Premi UVE i el Gran Premi Unió

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs

Destacà l’any 1905 guanyant la primera prova motociclista celebrada a Barcelona, prova organitzada pel Club Deportivo, posteriorment Reial Moto Club de Catalunya Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, es proclamà campió d’Espanya de motociclisme 1908 Fou jutge i dirigent de la UVE i, posteriorment, collaborà en l’organització de la Volta Motorista a Catalunya També competí en proves automobilístiques i en raids D’altra banda, participà en concursos de tir i ocupà diversos càrrecs directius al Tiro Nacional de Barcelona

Fundà la Societat Catalana de Gimnàstica, de Barcelona 1887, i diverses publicacions esportives, com Los Deportes 1898 i El Mundo Deportivo 1906 President de la Unión Velocipédica Española 1911, collaborà en moltes publicacions esportives espanyoles i en L’Auto , de París, i dirigí la revista Stadium 1920-29 Contribuí a fundar la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i membre fundador de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva Impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc, a Barcelona