Resultats de la cerca

El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita

Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres, publicà La conjugació dels verbs en valencià 1934, la introducció al Diccionari de la rima de FFerrer i Pastor 1956 i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española

Es formà a Bolonya Publicà dos tractats gramaticals que contenen fragments en català Initium sapientiae timor Domini Taula sumària de tota l’art de conjugació dels verbs, i ús dels gerundis i participis Barcelona, 1586 i Initium sapientiae timor Domini Praeparatio puerilis ante syntaxim audiendam Tarragona, 1587 També és autor d’ Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis València, 1596, repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes Publicà un poema en llatí a la Relación de las exequias per a Felip II Saragossa, 1599

Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris  Visions meves  1910 i  Poemes de la Guerra Gran 1914-1920  1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles…

Estudià matemàtiques i, entre el 1974 i el 1978, treballà a l’Institut d’Estadística del Ministeri d’Indústria Dedicat exclusivament a la creació literària a partir del 1978, esdevingué un dels mestres indiscutibles de la literatura hongaresa De la seva novellística destaquen A szív segédigéi  ‘Els verbs auxiliars del cor’, 1985, Hrabal könyve ‘El llibre de Hrabal’, 1990,  Hahn-Hahn grófnő pillantása  ‘La mirada de la comtessa Hahn-Hahn baixant pel Danubi’ ,1991, Egy nő  ‘Una dona’, 2001 i Harmonia caelestis  ‘Harmonia celestial’, 2003, entre d’altres Posteriorment publicà  Semmi…

Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català 1965 d’ Escola Catalana , revista on…

Estudià clàssiques i literatura castellana a Oxford, on es graduà el 1969 Especialitzat després en lingüística catalana, estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona 1971-73 Es doctorà a Oxford el 1975 Del 1973 al 1989 ensenyà lingüística general a la Universitat de Liverpool Posteriorment s’incorporà a la Universitat de Sussex com a professor de lingüística 1989-2007 Aquest any en fou nomenat professor emèrit L’any 1980 fou nomenat secretari honorari de l’Anglo-Catalan Society Ha estat també coeditor de la publicació electrònica Journal of Catalan Studies 1998-…

Estudià al seminari conciliar de Vic, on publicà els primers poemes, a l’antologia Estudiants de Vic 1951, que formava part de les primeres iniciatives del Grup de Vic - Cercle de Joves Estudiants del Seminari guiats per Carles Riba Arran d’aquesta antologia conegué també Joan Triadú Prosseguí la seva formació estudiant teologia i fou ordenat sacerdot 1956 Enviat uns quants anys després a Igualada, fundà el Grup Lacetània, els Quaderns Lacetània i la revista Textos i, a més, publicà Antologia de la poesia igualadina 1963 L’any 1964 anà a Tübingen per acabar els estudis de filologia, fer de…

Vida i obra Germà de Ramon Xuriguera   Entre el 1926 i el 1936 collaborà a les publicacions Lleida , La Jornada , Front , Art  i Combat , entre d’altres, i publicà les novelles de temàtica social Desembre 1934 i Hilde 1935 El 1939 s’exilià a la localitat occitana de Montauban, on fou un dels fundadors del Casal Català, i edità l’assaig El camí de Catalunya 1945 Participà en les revistes de la diàspora Quaderns de l’Exili , Per Catalunya  i Xaloc Retornà a Catalunya el 1949 Conreà diversos gèneres la poesia a Indíbil i Mandoni 1955, El cor vermell 1958, Les ales del vent 1962 i El silenci…

Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat 1969 i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1979 Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma 1966-71 i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català 1984-88 Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica Els seus manuals El català en fitxes 1968, Català fàcil 1983 i El català 1984, dels quals s’han fet successives edicions…