Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català (creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans). Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català (1981-2001). Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural (1979-2002).
Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català (1965) d’Escola Catalana, revista on publicà un gran nombre d’estudis gramaticals, de divulgació lingüística i sobre mètodes d’ensenyament de la llengua, aportacions que també feu del 1960 al 2005, en forma de notes, en la publicació periòdica Bloc Maragall.
Fou guardonat amb el premi Pompeu Fabra dels Jocs Florals de la Llengua Catalana (1967) i amb la Creu de Sant Jordi (2003).
Pare de l’editor Jaume Vallcorba i Plana, és autor de Punts essencials de català en lliçons breus (1978) i d’Els verbs “ésser” i “estar” en català (1978). L’any de la seva mort fou publicat el primer dels tres volums previstos de l’Obra gramatical i lingüística completa.