Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d' Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català (creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l' Institut d’Estudis Catalans ). Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català (1981-2001). Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural (1979-2002).
Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català (1965) d' Escola Catalana , revista on publicà un gran nombre d’estudis gramaticals, de divulgació lingüística i sobre mètodes d’ensenyament de la llengua, aportacions que també féu del 1960 al 2005, en forma de notes, en la publicació periòdica Bloc Maragall .
Fou guardonat amb el premi Pompeu Fabra dels Jocs Florals de la Llengua Catalana (1967) i amb la Creu de Sant Jordi (2003).
Pare de l’editor Jaume Vallcorba i Plana , és autor de Punts essencials de català en lliçons breus (1978) i d' Els verbs “ésser” i “estar” en català (1978). L’any de la seva mort fou publicat el primer dels tres volums previstos de l' Obra gramatical i lingüística completa .