Resultats de la cerca

Bisbe de Vercelli des de l’any 924, es destacà per la seva obra reformadora, tant pastoral com escrita en el Libellus de pressuris ecclesiasticis contra els abusos de l’intervencionisme feudal en l’Església És autor d’una Expositio in epistulas Pauli , i hom li discuteix la paternitat del Polypticum , editat per primera vegada el 1768 i que és un tractat de filosofia moral

Fou nen cantor a la catedral de Vercelli Després de ser ordenat de sacerdot el 1595, es traslladà a Torí, on entrà al servei de la cort de Savoia L’any següent tornà a Vercelli i fou nomenat mestre de capella de la catedral El 1623 viatjà a Roma i participà, com a organista, en la consagració de la basílica de Sant Pere, juntament amb G Frescobaldi i altres eminents músics Treballà a la Capella Sixtina fins el 1629 i arribà a ser mestre de capella del Seminari Romà i de la Chiesa del Gesù El seu coneixement de la teoria i de la pràctica compositiva fou admirat per GB Doni i P Della Valle…

Filla del jurista Vicenç Orrit, es casà amb el noble Guillem Ramon de Josa i de Cardona el 1509 El matrimoni tingué tres fills, Guillem, Maciana i Anna En quedar-se vídua, el 1517, portà vida retirada de pietat i estudi Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot Ajudà Ignasi de Loiola durant la seva estada a Barcelona El 1534 fou cridada a la cort de Madrid per la reina Isabel de Portugal com a possible preceptora de la infanta Maria, fet que no es materialitzà En retornar a Catalunya professà al convent de Santa Clara de Lleida Havent obtingut…

Vida Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb GA Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb FA Calegari Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de GL Albori El 1730 succeí a GA Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G Tartini i A Vandini Aquesta agrupació…

Aprengué la tècnica amb Lda Vinci i rebé l’influx de LSignorelli i del Perugino Malgrat que treballà a Roma, al Vaticà 1508 i al Palazzo Farnese ~1513, la seva activitat es desenvolupà preferentment a Siena, on s’establí el 1501 Féu, entre altres obres, els frescs del monestir de Sant'Anna in Campana, Pienza 1503, continuà el cicle iniciat per LSignorelli al convent de Monte Oliveto Maggiore, Siena 1505-08 i decorà la capella de Santa Caterina a San Domenico de Siena 1526 El seu estil, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un to malenconiós i afectat i per una concepció…

Fill del duc Carles Manuel I L’any 1603 fou tramès a Madrid amb l’esperança de poder ésser successor de la corona, però el pla es frustrà Esdevingut duc, acabà la guerra de Màntua i signà els tractats de Cherasco 1631 i de Rivoli 1635, que confirmaren la pressió francesa sobre el Piemont Lluità contra els espanyols a la Llombardia

Marquès de Gattinara Estudià jurisprudència a Torí per influència de Bartolomeo Razo, amb qui s’estigué un quant temps L’any 1501 la duquessa Margarida d’Habsburg el nomenà conseller i, quan ella heretà el Franc Comtat, esdevingué president del parlament de Borgonya 1508 Ambaixador de Maximilià I a França i a Catalunya-Aragó, defensà la candidatura imperial del futur Carles V, que el 1518 el féu gran canceller A fi d’assolir l’hegemonia de l’Imperi, combaté França a través de l’aliança amb Lleó X 1521 i de la guerra Pavia, 1525 L’any 1529, en concloure la lluita contra la lliga de Cognac ,…

Estudià a l’Accademia de Venècia Fou un pintor realista de petites escenes de gènere i alhora un gran colorista Conreà també el retrat La seva obra tingué molt d’èxit entre el públic burgès Lliçó d’anatomia , Venècia , Després del bany , Vandalisme

El seu nom apareix en caràcters rúnics entre els seus versos, que s’han conservat en l' Exeter Book i en el manuscrit de Vercelli Quatre dels poemes d’aquests manuscrits són obra seva Elenelomilla, Juliana, The Ascension i The Fates of the Apostles , però li n'han estat atribuïts més

Debutà a Vercelli el 1911 amb La Traviata seleccionat per Toscanini 1915, aviat fou mundialment famós Actuà per l’Amèrica del Sud i del Nord Nova York, 1930-32 i 1940-41 Actuà sovint a Barcelona 1916-30 i a València Fou apreciat per la suavitat de la veu i el seu fraseig