Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan-Antòni Verdièr
Literatura
Poeta occità.
Conegut amb el nom de Mèste Verdièr Truculent, sovint groller, fa aparèixer en escena personatges populars que s’expressen en un gascó molt saborós, bé que a vegades molt afrancesat Les seves sàtires polítiques i socials, d’una incontestable força còmica, assoliren un gran èxit i foren reimpreses repetidament
Elvira Fremont i Verdier
Teatre
Actriu.
Debutà en l’estrena a Barcelona de Terra baixa 1897, de Guimerà, en el paper de Nuri Estrenà Foc nou 1909, d’Ignasi Iglésias, i actuà habitualment en català El 1946 participà en la represa del teatre català amb un paper en El prestigi dels morts, de Josep M de Sagarra
Guillem Rovirosa i Albet
Literatura
Cristianisme
Escriptor i propagandista catòlic.
Fou un tècnic en electricitat, però, en convertir-se a trenta-sis anys al catolicisme, sentint una prèdica del cardenal Verdier, es lliurà del tot a l’apostolat i promogué la Internacional Obrera Catòlica Fundà, en els temps difícils del franquisme, les Germandats Obreres d’Acció Catòlica GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC i la seva personalitat es destacava per la seva dialèctica en el camp social i el seu arborament místic que suggestionava la gent Fou l’iniciador del comunitarisme Visqué, després d’un greu accident, a Montserrat i publicà, entre d’altres,…
Lluís Vila i d’Abadal
Lluís Vila i d’Abadal
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Per la banda paterna descendia d’una família carlina, la casa pairal de la qual és el el Cavaller de Vidrà Era nebot de Ramon d’Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d’un ambient liberal Acabà la carrera de medicina 1913 i s’especialitzà en otorrinolaringologia Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana 1906 s’enfrontà amb els lerrouxistes Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l’Agrupació Escolar Tradicionalista censurats públicament per la tendència catalanista d’aquesta entitat, se'n donaren de baixa Acabà de rompre amb el carlisme i entrà, alguns anys després, a…
Josep Maria Trias i Peitx

Josep Maria Trias i Peitx
© CCMA
Història
Polític.
Milità dins el carlisme i se'n sortí pel seu nacionalisme S'incorporà a Unió Democràtica de Catalunya, poc després d’ésser fundada, i formà part del seu comitè de govern Durant la guerra en fou secretari general Després del juliol del 1936 fou un dels principals organitzadors, d’acord amb el cardenal Vidal i Barraquer, d’una xarxa d’ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats Tenia el despatx a la delegació d’Euskadi a Barcelona, i el 1937 Manuel de Irujo, ministre de justícia, li proposà de dirigir un comissariat de cultes Declinà l’oferta, però fou l’ànima d’una operació de contactes…
Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, Autoretrat? (cap al 1700-10)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Fill d’un sastre de la família de pintors Rigau A Perpinyà potser fou aconsellat per Antoni Guerra el Vell Freqüentà a Montpeller els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dick, així com l’acadèmia de Joan de Troy Passà quatre anys a Lió i el 1681 arribà a París, on adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l’any següent guanyà el concurs de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d’Anoc Le Brun l’aconsellà de seguir els cursos de l’Académie i el 1685, en guanyar el premi de Roma, li…