Resultats de la cerca

Amb J van Goyen i J Ruysdael aprox 1661, és un dels tres grans paisatgistes holandesos Nomenat taxador-jurat de la vila d’Amsterdam 1668, negligí la pràctica artística El seu estil es caracteritza per l’anecdotisme i un cert preciosisme, que reflecteix un concepte idíllic de la natura És un precursor dels paisatgistes francesos del segle XIX Hom en destaca el quadre L’avinguda de Middelharnis 1689, National Gallery, Londres

Gaudí d’una posició oficial important i fou membre de l’Académie Française 1671 Escriví alguns poemes galants i participà activament en la cèlebre Querelle des Anciens et des Modernes a favor d’aquests darrers Cal cercar la seva obra més important —que el consagrà com a creador de la literatura infantil— en els contes, en prosa i en vers La Belle au bois dormant, Le petit Chaperon Rouge, Le Chat botté, Cendrillon , etc, publicats en el recull titulat Contes de ma mère l’Oye 1697

Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia Fou durant molts anys director de l’observatori de Perpinyà Autor d’un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales Donà a la costa de l’Albera el nom de Costa Vermella , que ha estat adoptat

Començà la seva carrera a l’UFA Alemanya, el 1927 Més endavant treballà a Viena i a Londres Després del 1945 dirigí l’estudi Hunnia de Budapest Amb Állami árúház ‘El magatzem nacionalitzat’, 1952 creà el film més característic de l’era de MRákosi Realitzà versions cinematogràfiques d’obres literàries i fou autor de pellícules d’entreteniment D’entre els seus films es destaquen Díszmagyar ‘El vestit de gala’, 1949, Gázolás ‘L’atropellament’, 1955, Vörös tinta ‘Tinta vermella’, 1959 i Az aranyember ‘Un home d’or’, 1962

Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona A la postguerra actuà a l’Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L’auca del senyor Esteve 1956 i amb obres de JMde Sagarra L’alcova vermella, El pobre d’esperit i els altres , de Carles Soldevila Els milions de l’oncle , etc Exercí també la direcció escènica Fou supervisor d’actors de l’ADB 1954 Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado 1940, Cañas y barro 1954, Lo que nunca muere 1955 i El último cuplé 1957

Són trets característics de la seva obra la nostàlgia pel passat, el lirisme intens i la riquesa en associacions lliures d’idees Els seus tempteigs formals recorden el corrent proustià de la prosa occidental Des d’aquest punt de vista són representatius els reculls de contes Szinbád ifjúsága ‘La jovenesa de Sindbad’, 1911 i Szinbád utazásai ‘Els viatges de Sindbad’, 1912 Cal destacar-ne encara les novelles A vörös postakocsi ‘La diligència vermella’, 1914, Hét bagoly ‘Set òlibes’, 1922 i Rezeda Kázmér szép élete ‘La bella vida de Kázmér Rezeda’, 1933, i també el recull de contes…

Fou, a Mèxic, secretari de Pancho Villa i, a Guatemala, conseller d’Estrada Cabrera empresonat diverses vegades, morí assassinat Es donà a conèixer amb Iras Santas 1895, que publicà amb tinta vermella Residí a Madrid en missió diplomàtica 1905 i representà el paper de "poeta de raza" el 1922 fou coronat com a tal a Lima El 1925 en fou publicada la sorollosa polèmica amb José Vasconcelos, que l’acusà d’ésser un poeta al servei del totalitarisme, cosa que ell admetia i justificava Entre la seva obra, relacionada amb el Modernisme, de llenguatge grandiloqüent i metafòric, es…

Fou presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial pels seus escrits en la premsa Sovint tractà de la dificultat de prendre partit i criticà la burgesia Escriví, entre altres, el cicle, en part autobiogràfic, Lillelord ‘El petit lord’, 1955, De mørka kilder ‘Les fonts fosques’, 1956 i Va har ham nå ‘Ja el tenim’, 1957, que va des de la Primera Guerra Mundial fins al 1945, i —influït per Kafka i Proust— Jeg ‘Jo’, 1959, novella experimental que tracta d’una personalitat esquizofrènica i Den rode taken ‘La boira vermella’, 1967 També escriví teatre, Mens vi venter ‘Mentre esperem’, 1938…

El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de…

Bibliotecària i mestra, s’ha especialitzat en llibres per a infants cal destacar-ne Cada ocell al seu niu 1968, Veniu a buscar tresors 1971, El gegant Velihua 1975, Notxa 1977, Ploma daurada 1978, entre molts d’altres Ha collaborat en obres collectives, destinades, generalment, a l’educació bàsica, com Eina 1973 ha adaptat contes i faules per a l’escola com Dues cabretes 1982, La caputxeta vermella 1981 Epaminondas 1982, El lleó i la guineu 1983, En Pere i el llop 1987, entre d’altres, i ha preparat llibres de lectura com ara Olles, olles de vi blanc 1979 Ha conreat també la…